Riuades a València i canvi climàtic
- Home
- 1 of 9
El dia 29 d’octubre de 2024 quedarà marcat a la història de la meteorologia mediterrània, tal com va ocórrer amb les riuades del Túria (14 d’octubre de 1957), les inundacions del Vallès (25 de setembre de 1962 o la pantanada de Tous (20 d’octubre de 1982)). Aquests precedents mostren que les riuades de València no són úniques, n’hi ha antecedents. Així doncs, la pregunta que molta gent es fa és: té res a veure el canvi climàtic amb la riuada de València del 2024? Ara veurem, des d’un punt de vista científic, hi ha factors que sí i factors que no els afecta el canvi climàtic en aquests episodis meteorològics.
Tots els esdeveniments anteriors tenen en comú la seva formació. En primer lloc, tenim un flux d’aire càlid i humit procedent de la Mediterrània. El mar, a la tardor, quan es donen tots aquests episodis, està en un dels seus moments més càlids, i el vent de l’est produeix que aquest aire càlid i carregat d’humitat remunti les muntanyes litorals de les costes mediterrànies. En elevar-se aquest aire, es refreda i la humitat es condensa en forma de núvol i pluja. En segon lloc, tenim la presència d’una gota freda o DANA (sigles de “depressió aïllada a nivells alts”), és a dir, un embossament d’aire fred en altura que permet que l’aire agafi flotabilitat (l’aire càlid i humit flota més en presència de l’aire fred del voltant) i el fa elevar més ràpidament augmentant la producció de pluja i fenòmens extrems. Finalment tenim un estancament de la precipitació.
Aquests elements objectius clarament continuen sent presents, tant en les riuades actuals com en les del segle XX o fins i tot les dels segles XIX i anteriors. Així doncs, què ha canviat a avui dia?
A continuació repasso els canvis que s’han donat en l’atmosfera a causa del canvi climàtic i que poden afectar les riuades.
- Una Mediterrània més càlida transfereix més humitat a l’aire: Les dades indiquen que la temperatura de la mar Mediterrània ha augmentat en els últims 20 anys. Aquest fet propicia transferir més calor i humitat a l’aire en capes baixes.
- L’aire més càlid conté més humitat: La capacitat de retenció d’humitat de l’aire depèn de la seva temperatura. Per cada grau de temperatura que augmenta l’aire, la humitat que pot contenir augmenta en un 7%.
- L’aire més càlid i humit flota més: Si tenim més flotabilitat de l’aire, aquest s’elevarà més ràpidament, condensant la humitat més ràpidament i produint precipitacions més intenses i altres fenòmens convectius com tornados i esclafits.
- Canvis en la circulació: El canvi climàtic està provocant canvis subtils però importants en la circulació atmosfèrica. En particular està alentint la circulació d’oest a est en latituds mitjanes a on ens situem, provocant que les DANA i les precipitacions convectives associades es desplacin més lentament, podent quedar-se estancades durant més temps.
En conclusió, poques hores després de l’episodi no podem certificar de forma científica que el canvi climàtic hagi produït aquest succés, però entenem en les formes que s’ha pogut exacerbar. Probablement les grans precipitacions i les consegüents riuades s’haurien produït igualment, però possiblement haurien estat menys severes sense l’impacte del canvi climàtic. Dit d’una altra manera, successos d’igual magnitud que aquest sempre han existit, però sense el canvi climàtic serien més infreqüents, ja que els elements que conformen aquests episodis s’haurien d’alinear millor.
Afortunadament des de fa poc més d’una dècada tenim eines per certificar si un episodi està relacionat o no amb el canvi climàtic. Són els anomenats estudis d’atribució, però no són senzills de fer. Aquests encara trigaran uns dies o mesos a concloure. Mentrestant no podem descartar que l’efecte del canvi climàtic hagi sigut significatiu, tal com es va demostrar en l’estudi del "derecho" o tempesta convectiva intensa de l’estiu del 2022.