Les vacances també ensenyen

Amb l’arribada de les vacances escolars, moltes famílies i docents es pregunten què passa amb els aprenentatges quan s’aturen les classes: Es perd el temps? S’estanca l’aprenentatge? Cal seguir amb tasques o activitats acadèmiques per “no perdre el ritme”?... Aquestes preguntes tan habituals obvien un element fonamental: l’aprenentatge no s’atura quan acaba el curs escolar. Simplement, canvia.

Durant les vacances, lluny de les estructures formals acadèmiques, els infants i adolescents continuen aprenent —i molt—, tot i que d’una manera més informal, espontània i emocionalment significativa. En lloc de continguts curriculars, aprenen competències importants per a la vida: habilitats socials, autonomia, creativitat, gestió emocional, resolució de conflictes, consciència del temps, tolerar l’avorriment…

Temps improductiu? No pas pel desenvolupament infantil i juvenil

En una societat marcada per l’obsessió per la productivitat i el rendiment, tendim a veure el temps lliure com un “buit” que cal omplir. No obstant això, les neurociències i la psicologia del desenvolupament fa anys que demostren que el descans, el joc lliure i la socialització entre iguals són fonamentals per al desenvolupament cognitiu, social i emocional durant la infància i l’adolescència. Les vacances permeten quelcom que difícilment passa a l’escola: el temps desestructurat. Un espai sense objectius definits, sense avaluació ni pressió externa, on els infants poden explorar el món a la seva manera, seguir la seva curiositat, avorrir-se i trobar solucions pròpies a situacions quotidianes.

Allò que s’aprèn sense voler

Tot seguit, s’enumeren algunes de les habilitats i aprenentatges que, tot i no formar part de cap programa oficial, es desenvolupen de manera natural durant les vacances. No són menys importants per no estar incloses en el currículum; al contrari, són essencials per a la vida:

1. Negociar i conviure amb els altres
Durant el curs escolar, les seves interaccions solen estar condicionades per normes i adults que regulen el seu comportament. En canvi, a l’estiu —especialment quan es comparteix temps amb germans, cosins, veïns o amics— els infants descobreixen la necessitat de negociar, establir normes, cedir, resistir i col·laborar. Aprenen a conviure entre iguals, sovint amb conflictes, però també amb reconciliacions.

2. Organitzar el seu temps
Sense horaris rígids, molts infants i joves aprenen a gestionar el seu propi temps: a quina hora despertar-se, quant temps dedicar al joc, al descans, a ajudar a casa o simplement a estar al seu món. Aquesta flexibilitat és clau per desenvolupar autonomia i capacitat de planificació personal. També cal tenir en compte el risc d’un ús excessiu de dispositius electrònics, que pot fer que passin massa hores davant les pantalles i deixin de banda activitats importants com el descans, l’activitat física o les relacions socials.

3. Descobrir els seus interessos
Les vacances són una oportunitat perquè els infants es connectin amb allò que els agrada. Potser passen la tarda dibuixant els seus personatges preferits, construint amb peces, fullejant revistes o còmics, observant formigues al jardí, inventant jocs amb els amics o ajudant l’àvia a fer l’esmorzar. És un temps d’exploració lliure, sense exàmens ni pressions externes. Aprenen per curiositat, per plaer, i perquè cada dia poden descobrir alguna cosa nova al seu ritme i manera.

4. Desenvolupar la creativitat
El temps lliure afavoreix la creació de mons imaginaris, històries inventades, jocs espontanis o manualitats improvisades. Qui no recorda la seva infància mirant les formes dels núvols i imaginant-hi personatges, animals fantàstics o escenes úniques? És en aquests moments aparentment senzills —dibuixant, construint una cabana o explicant històries— que sorgeix la creativitat.

5. Gestionar l’avorriment
Quan s’acaben les activitats organitzades, apareix el clàssic “m’avorreixo”. Per als adults, pot sonar a queixa o a falta de propostes, però en realitat l’avorriment és un motor. Ensenya als infants a tolerar l’absència d’estímuls immediats, a estar una estona amb ells mateixos i a activar els seus recursos interns. Al principi pot ser incòmode, però aviat apareix una llavor: un joc inventat, una història… Molts descobriments valuosos, idees creatives i moments de joc autèntic sorgeixen després de l’avorriment. Donar espai a la pausa és deixar lloc a la imaginació.

6. Connectar amb el seu món emocional
Els infants tenen més temps per sentir, pensar i parlar sobre el que els passa. El descans físic i mental obre un espai per a emocions que estaven contingudes o silenciades. De vegades, només cal una tarda tranquil·la, una conversa sense presses o simplement estar presents perquè sorgeixin preguntes, pors, somnis o alegries que durant el curs quedaven en segon pla. I els pares ho sabem: durant les vacances, els infants creixen més i consoliden coneixements. Consolidar habilitats i competències que ja hi eren, però encara no s’havien manifestat.

7. Relacionar-se amb altres adults i referents
No tot passa per l’escola ni pels pares. Durant les vacances, els infants es relacionen amb tiets, avis, veïns, monitors o altres adults en rols diferents. Aquests vincles també ensenyen: modelen maneres de parlar, d’actuar, resoldre problemes i ofereixen una diversitat de perspectives. Amplien la seva xarxa i els donen un sentit de pertinença més enllà del nucli familiar.

El valor del joc i la desestructura

El joc lliure és una de les activitats més serioses i formatives de la infància i l’adolescència. No tot ha de tenir un propòsit acadèmic per ser valuós. Jugar és, en si mateix, una forma d’aprenentatge. És en el joc on s’experimenten rols, s’assagen normes, es gestiona la frustració i es valora la creativitat. A més, el fet que moltes d’aquestes experiències passin fora d’estructures rígides no les fa menys importants; al contrari, les fa complementàries. De fet, la desestructuració del temps fa que els aprenentatges siguin més personalitzats, duradors i connectats amb la realitat emocional de l’infant.

Què poden fer les famílies?

No es tracta de convertir les vacances en una escola paral·lela ni d’omplir l’agenda d’activitats formals. El millor és trobar un equilibri entre una certa estructura (rutines bàsiques i límits clars) i una certa llibertat.

Algunes idees per acompanyar:

• Fomentar moments de joc lliure.
• Proposar tasques senzilles a casa que impliquin participació i responsabilitat.
• Conversar sobre el que senten, el que els interessa, el que somien...
• Deixar temps per a l’avorriment.
• ...

Les vacances no són una pausa en l’aprenentatge. Són un escenari diferent, amb unes altres regles, on apareixen noves formes de coneixement fonamentals per a la vida. Reduir-les a un simple temps “improductiu” és no veure tot el que està passant a la ment i a l’àmbit emocional dels infants i adolescents. Segurament, la lliçó més important sigui que aprendre no sempre requereix una aula. De vegades, n’hi ha prou amb un grup d’amics, un arbre per enfilar-s’hi, una conversa, una tarda sense res a fer… Perquè, com deia el pedagog Francesco Tonucci, “els infants no necessiten més deures, necessiten més vacances, més temps lliure, més joc i més carrer.”

Article publicat a The Conversation.