Per què som com som

Fa milions d’anys, en un entorn africà en constant canvi, alguns primats no es van limitar a adaptar-s’hi: van començar a transformar-lo. Aquell gest va marcar l’inici d’una història extraordinària, la de l’evolució humana, un procés en què la genètica, l’alimentació, la tecnologia, la comunicació i el simbolisme s’entrellacen fins a definir el que som avui.

Per intentar esbrinar com ha esdevingut tot aquest procés, un dels autors de l’escrit que esteu llegint, Eudald Carbonell, juntament amb el col·lega Igor Parra, ha coordinat durant un parell d’anys un equip de recerca pluridisciplinari integrat per aquests científics referents a escala internacional: Francisco C. Ceballos, Mercedes Conde-Valverde, Marcos García, Álvaro Ibero, Javier Mar i Ignacio Martínez. D’aquestes discussions científiques ha sorgit la publicació Los pilares de la evolución humana, (2026, editorial Arpa).

Al llarg de l’evolució humana, i des de temps molt remots, hem anat creant objectes diversos que ens han permès sobreviure i ocupar territoris a tot el planeta, com és el desert del Marroc. Excavacions com les realitzades al jaciment de Guefait d’aquest país ho avalen - Crèdit: IPHES-CERCA

En aquest llibre es constata com la història de la nostra espècie ha estat la d’una construcció progressiva en la qual la genètica, l’alimentació, la tecnologia, la comunicació i el simbolisme s’entrellacen per donar forma al que som a l’actualitat.

Respecte a la genètica, cal remarcar que estableix la base biològica i ens explica com l’entorn modela el nostre organisme, per exemple, la presència de gens neandertals en el nostre ADN, que encara avui influeixen en la resposta immunitària o l’adaptació al clima.

L’alimentació ha estat clau per al desenvolupament del cervell i és així com el pas de consumir menges crues a cuites amb foc va fer augmentar l’aportació energètica i va afavorir que el cervell es fes més gran i complex.

La comunicació ens permet cooperar i transmetre coneixement entre els membres de la nostra espècie. L’aparició del llenguatge articulat i la transmissió oral al voltant del foc en serien uns exemples clars.

El simbolisme, que dona sentit a l’experiència i al pensament, com són les pintures rupestres o els rituals, mostra la capacitat humana d’abstracció i de construir significats compartits entre les comunitats de sàpiens.

I un pilar decisiu ha estat la tecnologia. Des dels primers bifaços fa prop de dos milions d’anys, hem multiplicat la nostra capacitat d’intervenir i transformar el món gràcies a aquelles primeres eines de pedra multifuncionals que van permetre tallar, processar aliments i obrir un ventall d’innovacions que va desencadenar en una autèntica revolució fins a arribar a les màquines actuals. La capacitat de planificar, transformar i anticipar va ser el primer gran salt en la nostra consciència operativa.

Per aquest motiu, aquesta intervenció en l’entorn és un dels trets més singulars de la nostra evolució, ja que mentre altres espècies depenen directament del medi, nosaltres hem creat una tecnosfera, un munt d’objectes artificials de diferent complexitat que van omplint el planeta i el modifiquen, des de instruments molt quotidians fins a grans sistemes tecnològics que sustenten la vida moderna, com poden ser les ciutats, les carreteres, les fàbriques o els robots. L’ecologia, que defineix la relació amb el medi, així com els canvis climàtics que han pressionat la nostra evolució, com és el cas de les glaciacions, ens ha obligat a desenvolupar noves estratègies de supervivència i ocupació de nous territoris. La tecnosfera és, en aquest sentit, un sistema que ens permet viure en indrets tan diversos com deserts, selves o regions polars.

Actualment podem estar experimentant un segon gran salt evolutiu amb la intel·ligència artificial. Capaç d’analitzar dades, generar llenguatge o predir comportaments, la intel·ligència artificial representa una nova mena d’eina  molt potent, perquè no només amplia les nostres capacitats, sinó que interactua amb nosaltres de manera activa.

Això accelera la història. Les innovacions que abans tardaven mil·lennis a difondre’s avui es generalitzen en dècades, tal com succeeix amb els telèfons intel·ligents. Aquesta velocitat propicia oportunitats, però també tensions, com ara les desigualtats, l’impacte ambiental i la necessitat de gestionar millor el nostre desenvolupament.

Davant d’aquest escenari, pren força una idea clau: la consciència d’espècie. Entendre d’on venim no és només una qüestió científica, sinó una eina per decidir cap a on volem anar. Perquè, al capdavall, el que ens defineix no és només la nostra biologia, sinó la capacitat de comunicar, cooperar i imaginar futurs possibles i, cada vegada més, de construir-los de manera conscient.