Quan tot tremola... (2a part)

El 17 de setembre de 2024 es va aprovar el pla d’evacuació per risc volcànic a la zona dels Campi Flegrei (Nàpols, Itàlia). Sembla que, després de l’eixam sísmic de finals de maig (vegeu l’article “Quan tot tremola...”), amb el registre del terratrèmol de màxima energia des que es mesuren les magnituds dels terratrèmols a la zona (Md 4,4), les autoritats competents s’han adonat de la necessitat de donar resposta a una població temorosa i cansada davant una possible nova erupció volcànica en aquesta zona. 

Campi Flegrei: el volcà que no es veu

Qualsevol persona que viatja a Nàpols es meravella de la immensitat del Vesuvi i, en certa manera, percep el risc de viure prop d’un volcà actiu quan visita els jaciments arqueològics de Pompeia, Herculà o Stabia. Per contra, qui decideix explorar la zona oest governada pel golf de Pozzuoli no s’adona que trepitja una zona volcànicament activa i perillosa, ni tan sols quan ensuma l’olor d’ous podrits que desprèn la Solfatara.

A diferència del Vesuvi, un estratovolcà de llibre, els Campi Flegrei són una zona deprimida que forma una estructura volcànica gairebé circular, amb un diàmetre d’entre 15 i 18 km, que rep el nom de caldera. Considerada una de les calderes més importants del nostre planeta, aquesta formació geològica és el resultat de nombroses erupcions explosives i esfondraments del sostre de la cambra magmàtica a causa del seu buidament sobtat.

En comparació amb el Vesuvi, els Campi Flegrei no tenen un únic edifici principal, sinó que els formen nombrosos centres eruptius situats dins o a les vores de la caldera, que ens recorden l’activitat volcànica de més de 80.000 anys en aquesta àrea. Al llarg de tots aquests milers d’anys, hi ha hagut tres erupcions que destaquen per la seva magnitud: la Ignimbrite Campana (fa 40.000 anys); el Tufo Giallo Napoletano (fa 15.000 anys i la més recentment descrita), i el Tufo di Masseria del Monte (fa 29.000 anys) (Figura 1). Mireu si van ser importants aquestes erupcions, que la Ignimbrite Campana es considera una de les erupcions més energètiques conegudes a la Mediterrània, ja que va dispersar una enorme quantitat de cendra a l’atmosfera, cosa que afecta el clima a nivell regional i molt probablement a nivell mundial. En els últims 5.500 anys, els Campi Flegrei han experimentat unes 25 erupcions explosives i efusives dins de la gran caldera: les erupcions d’Agnano-Monte Spina, Astroni, Avern i Solfatara són les més representatives.

L’erupció més recent registrada va ocórrer el 1538, moment en què el regne de Nàpols, juntament amb el regne de Sicília, eren governats per Ferran el Catòlic (Ferran III de Sicília). L’erupció de tipus freatomagmàtic (interacció del magma amb aigua, en aquest cas freàtica) va durar 10 dies, durant els quals es va formar el volcà Monte Nuovo. En contrast amb moltes de les erupcions precedents, aquesta última és considerada de baixa magnitud. Més enllà de les destruccions causades, una de les característiques més rellevants d’aquesta erupció i de l’època que la precedeix és la deformació del terreny associada al fenomen del bradisisme.

Figura 1: Mapa geològic esquemàtic dels Campi Flegrei. Font original: Isaia et al. (2019) - Imatge extreta del web de l’Osservatorio Vesuviano

La caldera respira: el bradisisme

A inicis del segle XVI, 37 anys abans de l’erupció que provocà la formació del Monte Nuovo, alguna cosa ja passava en profunditat, a nivell de la cambra magmàtica. El que fos (arribada de nou magma a la cambra magmàtica, escapament de gasos o totes dues coses) s’evidenciava en superfície amb l’aixecament del terreny i la formació de noves platges fins llavors inexistents. Tant fou així que inclús els Reis Catòlics emeteren un parell d’edictes (els anys 1501 i 1503) per concedir les noves terres emergides a la localitat de Pozzuoli i així evitar litigis sobre la seva pertinença. Aquest fou, doncs, un període en què el bradisisme o ressurgència caldèrica —fenomen volcànic que provoca la deformació gradual del terreny, amb la consegüent elevació o enfonsament de la zona afectada— va generar una gran elevació del terreny en aquesta zona, que va culminar en una erupció volcànica.

La regió dels Campi Flegrei ha viscut contínuament crisis bradisísmiques, les més recents en els períodes 1970-72 (elevació del terreny), 1982-84 (elevació del terreny) i 1984-2005 (enfonsament del terreny). La crisi bradisísmica actual, iniciada el 2005 i encara activa, ha resultat en un aixecament del terreny de més de 133 cm (Figura 2 i 3). Aquesta deformació ha anat acompanyada d’un increment gradual en l’activitat sísmica des del 2018, tant pel que fa al nombre de terratrèmols com per la seva magnitud. Si bé la majoria de terratrèmols a la zona són de magnituds baixes (Md

La incertesa sobre l’evolució del bradisisme a la zona dels Campi Flegrei, tant pel que fa a una futura erupció volcànica com a una intensificació del bradisisme, fa que la població que habita a la coneguda “Zona Rossa” necessiti un “pla B” d’actuació per part de les autoritats. Actualment s’està intentant donar resposta a això.

Figura 2: Deformació del terreny captada per la xarxa GNSS de l’Osservatorio Vesuviano a l’estació de mesura de Rione Terra, des del 2000 fins al maig de 2024. S’observa com en els últims anys la deformació és molt més marcada. Font: Osservatorio Vesuviano_INGV

Figura 2: Dues fotos on s’observa com la rampa d’embarcament o desembarcament dels ferris té una inclinació contrària a l’esperada, degut a l’elevació del terreny que ha experimentat tantes vegades - Fotos: © Clàudia Prieto-Torrell

Ens queda una qüestió per resoldre. Per què hi ha bradisisme als Campi Flegrei? Certament, tot té a veure amb la caldera i el magma que trobem a sota. S’han fet nombrosos treballs per explicar-ho, i clàssicament s’ha atribuït a un procés de desgasificació del sistema magmàtic sota els Campi Flegrei que provocaria un augment de la pressió del subsol i, en conseqüència, la deformació i els terratrèmols.

Recentment, però, s’ha publicat un nou estudi a la revista Nature Communications Earth & Environment, en el qual els autors han pogut traçar el moviment del magma en profunditat des del 2007 fins al 2023, és a dir, pràcticament des de l’inici d’aquesta última crisi bradisísmica. Aquest estudi posa de manifest que hi ha un ascens de magma i gasos des del reservori (zona d’acumulació de magmes) principal cap a zones més superficials. L’ascens del magma i dels gasos magmàtics serien els responsables de la intensificació de l’activitat sísmica, la deformació i l’emissió de gasos actuals, especialment a la zona de la Solfatara, que és, sens dubte, una de les principals manifestacions volcàniques de la caldera.

L’ascens del magma implica una erupció volcànica imminent? La resposta és que no hi ha senyals que així ho indiquin. Ara bé, la possible acumulació de magma a menys profunditat i l’augment de pressió impliquen que cal continuar vigilant el “volcà que no es veu” de ben a prop.

 Sabíeu que... ?

Un dels llocs emblemàtics de Pozzuoli és el (mal) anomenat Temple de Serapis, un mercat romà del segle I al II dC que, erròniament, havia estat considerat com a temple dedicat al déu egipci Serapis. Tres torres enormes governen aquest antic macellum (mercat). En diferents nivells de cadascuna d’aquestes torres s’observen forats corresponents a mol·luscos marins que viuen a la zona intermareal (entre la marea baixa i alta), que ens indiquen el nivell marí en el passat i ens permeten reconstruir les oscil·lacions del mar degudes a l’elevació o enfonsament del terreny causades pel bradisisme.  Si bé l’activitat d’aquests mol·luscos ha permès reconstruir la deformació del terreny en temps passats, les noves tecnologies de les quals actualment disposem permeten realitzar un monitoratge continu del bradisisme en aquesta zona i avaluar en temps real les variacions del terreny.

Nota:

Article escrit per Meritxell Aulinas i Clàudia Prieto-Torrell, del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Universitat de Barcelona.