Què en sabem de l’efecte de les temperatures en el coronavirus?

Escric aquest article el maig del 2020, en l’inici de la desescalada de la pandèmia a Catalunya. Per què començo amb aquesta frase? Doncs, perquè és molt important l’empenta que ha agafat la ciència per intentar entendre com es comporta aquesta epidèmia d’abast mundial, que fa que el coneixement avanci molt ràpidament. Espero, així, que les línies que escric aquí quedin desfasades en poc temps, si més no pel que fa al coneixement científic que tenim. Però no pas quant a la filosofia expressada en els següents paràgrafs, que s’encaminen a valorar la ciència tal com és, amb les seves incerteses inicials fins que l'evidència és robusta.

En els últims mesos han sorgit una gran multitud d’estudis descrivint tant la possible influència de les temperatures en la propagació del coronavirus (e.g. Wang et al. 2020, Araujo i Naimi 2020, Tobías i Molina 2020) com la possible absència d’influència (e.g. Juni et al. 2020, Jamil et al. 2020). La mediatització d’aquests estudis contraposats no fan sinó confondre el ciutadà i, en últim cas, poden fer perdre la credibilitat de la ciutadania en la ciència. Així doncs, molta gent es continua preguntant, com influeixen les temperatures en la propagació del coronavirus? Ens podrem relaxar quan arribi l’estiu?

Per tal d’abordar aquesta pregunta, jo soc partidari d’usar el mètode d’incerteses que utilitza el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, sigles en anglès), potser un dels majors documents científics de la història, i per tant impecable pel que fa a l’ús del mètode científic. Per tal de valorar la confiança d’una troballa en l'IPCC es valora tant el grau d’acord com la robustesa de l’evidència. La confiança augmenta si el grau d’acord és alt i si l'evidència científica és robusta, és a dir, si hi ha diferents línies d’evidència independents, consistents i múltiples (Mastrandrea et al. 2010). La següent figura ho mostra esquemàticament:

Esquema de l'evidència i acord en relació amb la confiança. Com suggereix l'escala de grisos, la confiança augmenta cap a la cantonada superior dreta. Font: Mastrandrea et al. 2010.

Tornant a la pregunta que ens fèiem anteriorment sobre la influència de les temperatures en el coronavirus, diré que els estudis científics publicats ens mostren diferents línies d’evidència amb resultats contradictoris, és a dir, una robustesa molt baixa, i també un grau d'acord molt baix. Per tant, seguint les directrius de l’IPCC, la confiança en la relació entre temperatura i grau d’infecció del coronavirus és molt baixa. I això no vol dir ni que hi hagi una influència ni que deixi d’haver-n'hi. Tampoc vol dir que les diferents recerques no estigui ben elaborades, tot i que és cert que algunes tenen resultats més sòlids que d’altres. El que vol dir és que l’estat actual del coneixement o la quantitat de dades que hi ha ara mateix no són suficients per confirmar o desmentir aquest fet.

Està bé que es publiquin de forma provisional aquests resultats ràpidament per tal d’augmentar progressivament l'evidència científica cap a una banda o l'altra. També per donar servei científic a la societat i en la presa de decisions. Però cal interpretar-los bé i cal tenir en compte que, per a aquesta presa de decisions, calen resultats científics sòlids per evitar equivocar-nos.  En tot cas els científics som responsables d’analitzar les dades amb rigorositat, i de valorar les mancances que pugui tenir la nostra recerca, sigui per la falta de dades o perquè influències molt majors no considerades en l’estudi en puguin emmascarar els resultats. Els mitjans de comunicació també han de ser responsables de no mediatitzar les anàlisis i tractar els resultats rigorosament, intentant no definir, cadascun d’ells, com a anàlisis conclusives, sinó com a evidències que ens fan avançar cap a un millor coneixement.

REFERÈNCIES:

Araujo M.B., i Naimi B., 2020. Spread of SARS-CoV-2 Coronavirus likely to be constrained by climate. medRxiv 2020.03.12.20034728; doi: https://doi.org/10.1101/2020.03.12.20034728

Jüni, P., Rothenbühler, M., Bobos, P., Thorpe, K.E., Da Costa, B.R., Fisman, D.N., Slutsky, A.S., i Gesink, D, 2020. Impact of climate and public health interventions on the COVID-19 pandemic: A prospective cohort study. cmaj.200920: https://doi.org/10.1503/cmaj.200920

Mastrandrea, M.D., C.B. Field, T.F. Stocker, O. Edenhofer, K.L. Ebi, D.J. Frame, H. Held, E. Kriegler, K.J. Mach, P.R. Matschoss, G.-K. Plattner, G.W. Yohe, i F.W. Zwiers, 2010: Guidance Note for Lead Authors of the IPCC Fifth Assessment Report on Consistent Treatment of Uncertainties. Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC). Disponible a: https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2017/08/AR5_Uncertainty_Guidance_Note.pdf

Tahira Jamil, Intikhab Syed Alam, Takashi Gojobori, Carlos Duarte, 2020. No Evidence for Temperature-Dependence of the COVID-19 Epidemic. medRxiv 2020.03.29.20046706; doi: https://doi.org/10.1101/2020.03.29.20046706

Tobías, A., Molina, T., 2020. Is temperature reducing the transmission of COVID-19 ?, 2020. Environ Res. 2020;186:109553. doi: https://10.1016/j.envres.2020.109553

Wang, J., Tang, K., Feng, K. i Lv, W., 2020. High Temperature and High Humidity Reduce the Transmission of COVID-19 (March 9, 2020). Disponible a SSRN: https://ssrn.com/abstract=3551767 o http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.3551767