Recull de curiositats en publicacions científiques. Part I

L'objectiu de la publicació científica és donar a conèixer els resultats d'una recerca a la comunitat científica. Un experiment científic, per espectaculars que en siguin els resultats, no es completa fins que no se'n publiquen els resultats. I quan es publiquen, aquests s’afegeixen a la base de dades que anomenem coneixement científic. La publicació permet que la comunitat científica pugui comprovar la validesa dels resultats obtinguts (recordem que els resultats científics han de ser reproduïbles) i impedeix que cada generació sigui condemnada a haver de redescobrir la roda, l'estructura de l'ADN o les vacunes. La publicació científica és vital per a l'avenç de la Ciència. Només després de ser publicat, un coneixement adquirit es converteix en coneixement científic. També en l'àmbit personal, per a un/a investigador/a, és fonamental tenir els seus treballs publicats en les millors revistes possibles de cara a assolir promocions i aconseguir finançament.

El tema de les publicacions científiques és, doncs, un tema molt seriós. Això no impedeix, però, que entre les més de cinc milions de publicacions científiques anuals no pugui haver-hi alguns exemples que criden l'atenció per la seva raresa o per la presència d'algun aspecte peculiar i que pot ser, fins i tot, divertit. En aquesta entrada i en les que seguiran us mostraré alguns exemples de curiositats que es poden trobar en publicacions científiques.

És probable que conegueu algun altre exemple que no està detallat aquí. Si és així us agrairia que me'l féssiu arribar!

En aquesta primera part, em centraré en aspectes curiosos dels títols dels articles, de la llista d'autors i de la seva afiliació.

Comencem pels títols. Una primera cosa que cal saber a l'hora d'escollir un títol per a un article científic és que els títols curts reben més cites. Rebre cites és important per a la carrera d'un/a investigador/a donat que, si el nostre treball és citat, vol dir que algú utilitza el nostre treball o creu que és rellevant mencionar-lo en el context del seu propi treball. És un tema que es té en compte en l'avaluació de la qualitat de la recerca que fa un/a investigador/a. En un estudi de Letchford i col·laboradors (Figura 1, esquerra) s'analitzen els títols de 140.000 articles i els autors conclouen que els articles amb títols més curts reben més cites. Entre els articles amb títols curts, el meu preferit és el "There is a hole in my bucky". Un títol curt, però molt descriptiu del contingut de l'article i que atrau ràpidament l'atenció del lector. Un encert total.

Un altre resultat curiós és el que troben Zhou i col·laboradors (Figura 1, dreta), en el qual demostren que els articles que tenen més guionets són menys citats. Segons els autors, la raó d'aquest resultat és que la inclusió de guions en títols en paper impedeix el correcte recompte de cites en els sistemes de bases de dades més emprats, com ara el Web of Knowledge o Scopus.

Figura 1. A l'esquerra l'article de Letchford i col·laboradors i a la dreta el de Zhou i col·laboradors.

No és habitual que els autors justifiquin el títol d'un article, però en el cas de l'article titulat "Why Aromaticity is a Suspicious Concept? Why?" l'autor creu oportú justificar la presència innecessària del segon "Why?". No hem dit que els títols com més curts millor? El segon "Why?" no aporta res. Per què hi és? L'autor diu que el títol és un homenatge al FC Barcelona liderat per Pep Guardiola i Messi, i ho fa recordant el discurs de l'entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, després que el R. Madrid perdés per 0-2 davant el Barcelona a les semifinals de Champions del 2011 (Figura 2).

.
Figura 2. L'article titulat "Why Aromaticity is a Suspicious Concept? Why?" amb la justificació del títol a sota.

Hem dit que el títols com més curts millor, oi? Efectivament, però en alguns casos és difícil escurçar-lo, especialment si resulta que la bactèria que estudies es diu Myxococcus llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogochensis tal com es pot veure a la Figura 3. Us animo a intentar pronunciar el nom de la bactèria.

Figura 3. L'article que estudia la bactèria Myxococcus llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogochensis.

I ara passem a comentar situacions curioses pel que fa als autors i les seves afiliacions. El primer article que crida l'atenció és l'article titulat "Report on Notation for the Spectra of Polyatomic Molecules". Com es pot veure a la Figura 4, a l'esquerra, es tracta d'un article sense autor(s). Es tracta d'un error poc comú que posteriorment es va solucionar publicant l'erratum de la Figura 4, a la dreta, on apareix finalment el nom de l'autor, que és ni més ni menys que el químic quàntic Robert S. Mulliken, famós, entre altres coses, per les càrregues atòmiques que porten el seu nom.

Figura 4. A l'esquerra l'article titulat "Report on Notation for the Spectra of Polyatomic Molecules" i a l'esquerra l'erratum corregint la falta d'autor de l'article.

Un article en el qual el nom dels autors és peculiar és l'article titulat "The origin of Chemical Elements", inicialment signat per Alpher i Gamow. L'article descriu propietats de les partícules alfa, beta i gamma. Alpher i Gamow van proposar a Bethe ser coautor de l'article i aquest va acceptar. No deixa de ser curiós que un article sobre les partícules alfa, beta i gamma tingui com a autors Alpher, Bethe i Gamow (Figura 5).

 Figura 5. L'article titulat "The origin of Chemical Elements" signat per Alpher, Bethe i Gamow.

Un altre cas curiós és el d'aquest article on cinc dels seus autors comparteixen el mateix cognom, Kumar (Figura 6).

 Figura 6. Cinc autors amb el mateix cognom a la llista d'autors no és un fet habitual.

Hi ha articles que tenen una llista d'autors tan llarga que la llista i l'afiliació d'aquests no es troba sota el títol de l'article sinó que apareixen al final de l'article (Figura 7). Això és relativament habitual en certs camps de recerca on intervenen molts investigadors en una determinada recerca com a l'astrofísica o a la biomedicina.

 Figura 7. Exemple d'un article amb la llista d'autors i afiliacions al final de l'article.

Un altre cas ben curiós d'autor d'article científic és el del Felix Domesticus Chester Willard que és un gat que va publicar un Phys. Rev. Lett. (veure Figura 8). Podeu llegir l'història completa aquí.

Figura 8. Una separata de l'article de Felix Domesticus Chester Willard signada pels dos autors de l'article a Phys. Rev. Lett.

I una altra història que mereix ser destacada és la de l'autor Stronzo Bestiale. Una recerca al Web of Knowledge ens mostra que aquest científic és autor de dos articles que han estat citats 31 i 142 vegades. La traducció al català de Stronzo Bestiale podria ser "completament gilipolles" o "gilipolles perdut". El físic W. G. Hoover després que un dels seus articles fos ser rebutjat al Phys. Rev. Lett. i al J. Stat. Phys., va concloure que Stronzo Bestiale era un nom ideal per a un científic al que li rebutjaven els treballs. D'aquí que l'incorporés a la llista d'autors. La història completa la podeu llegir aquí.

El més habitual és que els autors dels articles estiguin afiliats a universitats o centres de recerca. En alguns casos, l'afiliació pot ser una empresa. Menys habitual és que l'afiliació sigui l'habitatge habitual de l'investigador. Aquest és el cas curiós de l'article de la Figura 9.

 Figura 9. Exemple d'afiliació d'un autor al seu habitatge habitual.

A la propera entrada veurem casos curiosos d'abstracts, figures, conclusions i agraïments.

*Al final d'aquesta pàgina web podeu veure tots els articles d'aquesta sèrie.