Doctorat en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991), la seva tesi obtingué el premi Extraordinari de Doctorat i el premi Sant Albert del Col·legi de Químics de Catalunya. Després de treballar dos anys en una empresa de consultoria, s’incorporà a la Universitat de Girona (UdG) com a tècnic de recerca el 1993. Els anys 1994 i 1995, feu estades postdoctorals en els laboratoris dels professors Baerends, a Amsterdam, i Ziegler, a Calgary. L’any 1997, aconseguí una plaça de professor titular i, el 2003, de catedràtic a la UdG.
La seva recerca se centra en l’estudi teòric i computacional de la deslocalització electrònica i de la reactivitat organometàl·lica i dels ful·lerens.
L’any 2001 rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària; els anys 2009 i 2014, el premi ICREA Acadèmia, i, el 2013, el premi Bruker en Química Física de la Reial Societat Espanyola de Química. L'any 2019 va rebre el reconeixement de membre honorari de la Societat Polonesa de Química per la seva contribució científica i el seu suport als químics polonesos i a la Societat Polonesa de Química. I el 2023, va ser elegit fellow de la Royal Society of Chemistry.
És autor d’uns 500 articles científics que han rebut més de 21.000 cites (índex h = 73, WoK) i ha dirigit 25 tesis doctorals. A la UdG ha exercit els càrrecs de vicedegà de la Facultat de Ciències (2000-04), de director de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (2004-07, 2023-), de director del Departament de Química (2007-10) i director de l’Escola de Doctorat (2010-14 i 2018-2022). Com a divulgador, ha participat activament en el blog catquimica.cat i té com a referent el professor Roald Hoffmann.
Li agrada interaccionar amb els investigadors en formació del seu grup de recerca (dimocat.com), fer esport (BTT i tennis) i veure partits de futbol del Girona i del Barça.
