Recull de curiositats en publicacions científiques. Part III

En aquesta tercera i penúltima entrega, ens centrarem en el procés de revisió (peer-review process, en anglès).

Quan un investigador envia un article a publicar a una revista, l'article passa un procés de cribratge previ per part de l'editor o l'equip editorial de la revista. En aquest procés, l'editor pot decidir rebutjar l'article si considera que no pertany al camp d'interès de la revista o no té la qualitat o novetat suficient per ser publicat. Si l'article passa el procés inicial de cribratge, s'envia a experts en aquell camp que revisen la qualitat de l'article. Aquests experts, anomenats revisors, fan un informe recomanant acceptar (amb canvis majors o menors o sense canvis) o rebutjar l'article en qüestió. D'acord amb els informes dels revisors, l'editor pren una decisió sobre si acceptar, demanar canvis als autors o rebutjar l'article. Els revisors fan la seva tasca de forma altruista i l'editor els pot fer més o menys cas, de manera que l'editor és l'únic responsable de la decisió final. En la major part dels casos, la identitat dels revisors no es fa pública. L'anonimat protegeix els revisors de possibles revenges dels autors per haver emès un informe negatiu, però també té efectes indesitjats perquè no protegeix als autors de possibles atacs personals per part dels revisors.

Encara que la major part dels revisors tenen un comportament èticament correcte, sempre hi ha excepcions. En el seu llibre The same and not the same, Roald Hoffman (premi Nobel de Química, 1981) fa un recull d'alguns comentaris que ha rebut de revisors, com, per exemple:

1) “The speculations in this paper are the sort of thing that one expects to hear at research seminars, or in social chemical gatherings over a glass of beer; certainly many of them have been made at my own seminar by bright young students. No one else, however, has had the conceit or effrontery to think them worth publishing. This paper seems to me entirely unsuitable for publication in any reputable scientific journal, let alone JACS.”

2) “This paper would not be acceptable for publication in Physical Review (...). The extended method contains errors of order 3 eV; it is absolutely useless except for publishing papers in chemistry journals. You chemists should raise your standards."

3) “I am not now and never have been an admirer of Hoffmann’s efforts in the inorganic/organometallic field. To a bridge player, the sideline kibitzers, however intelligent, are of little interest. Hoffmann is very intelligent – but not intelligent enough to anything positive (...). I also wonder why he has such a tremendous ego as to suppose that everything he does belongs in JACS."

Aquests comentaris no són èticament acceptables perquè no discuteixen la qualitat científica del treball, sinó que són atacs personals a l'autor. Davant l’impacte que revisions tòxiques poden tenir sobre la salut mental dels investigadors, cal reclamar una conducta ètica per part dels revisors i preparar els investigadors joves davant la possibilitat que puguin rebre alguna revisió tòxica.

L'editor acostuma a enviar l'article a dos revisors. A vegades poden ser tres o fins i tot quatre. És poc habitual que hi hagi més de quatre revisors, però l'article de la Figura 1 d'una autora de la Universitat de Girona va tenir set revisors!

Figura 1. Un article que va tenir set revisors.

Hi ha la creença per part d'alguns investigadors que el revisor 2 (o el revisor 3) és especialment exigent. A l'article que es mostra a la Figura 2, Peterson va determinar mitjançant una anàlisi estadística que el revisor 2 no era més dur que la resta, com a mínim a la revista Political Behavior.

Figura 2. Estadísticament no s'ha pogut demostrar que el revisor 2 és més dur que la resta.

Hi ha revisors amb un bon sentit de l'humor com el que va escriure la frase que es mostra a la Figura 3 sobre un article que es va enviar a publicar a Angew. Chem.

Figura 3. Una bona manera de rebutjar un article sobre química.

Més curiosa és encara la carta d'un autor a l'editor explicant-li que no pot acceptar que li rebutgi l'article perquè ja ha assolit la quota anual d'articles rebutjats que pot assumir. Sospito que la carta no va tenir l'èxit esperat...

Figura 4. Carta d'un autor a l'editor explicant-li les raons per les quals no pot acceptar que li rebutgi l'article. 

Com hem explicat, l'article s'envia als revisors per tal que emetin un informe sobre la qualitat científica de l'article. Els revisors poden rebutjar l'article o acceptar-lo i en aquest cas acostumen a indicar una sèrie de millores que cal fer abans que sigui acceptat. L'autor rep els informes i modifica l'article per tenir en compte tots o alguns dels suggeriments fets pels revisors. Aquest procés d'autors → revisors → autors es pot repetir uns quants cops (normalment 1 o 2 cops) abans que l'article sigui acceptat. Depenent de l'especialitat i de la revista en qüestió poden passar entre tres i sis mesos abans que l'article sigui acceptat. En alguns casos, però, el procés s'allarga. En el cas de l'article de la Figura 5, el procés va durar onze anys!

Figura 5. Un article acceptat onze anys després de ser enviat a publicar.

Acabem aquesta part amb un estudi de Peters i Ceci que va consistir a agafar dotze articles publicats per investigadors de la Universitat de Harvard a diferents revistes i substituir els noms dels investigadors i les seves institucions per noms ficticis. Els manuscrits modificats d'aquesta manera (només els noms dels autors i institucions) es van tornar a presentar formalment a les revistes que originalment els havien publicat entre 18 i 32 mesos abans. De la mostra de 38 editors i revisors, només tres (8%) van detectar els reenviaments. Aquest resultat va permetre que nou dels dotze articles continuessin el procés de revisió. Resultat: vuit dels nou van ser rebutjats! Setze dels divuit revisors (89%) van recomanar que es rebutgés la publicació i els editors van estar-hi d'acord. Els motius del rebuig es van descriure en molts casos com a "defectes metodològics greus" (Figura 6). Sembla obvi que pertànyer a determinades institucions facilita el procés de revisió.

Figura 6. Un extracte de l'article de Peters i Ceci.

Aquí s'acaba la tercera i penúltima entrega de curiositats en publicacions científiques. Més endavant arribarà la quarta i darrera entrega.

*Al final d'aquesta pàgina web podeu veure tots els articles d'aquesta sèrie.