La soledat no desitjada a l’adolescència: aïllat sense estar sol

En Marc, de 16 anys, en una tutoria, exposa al tutor la sensació continuada de soledat no desitjada en el seu dia a dia. Cada matí s’aixeca amb la sensació de desconnexió amb allò que l’envolta. A l’aula, se sent aïllat malgrat estar a prop dels companys i professors. A casa, es tanca al dormitori i té una relació freda i distant amb el pare i la mare. Durant els caps de setmana li manca motivació per sortir amb els amics i prefereix quedar-se a casa, moltes vegades sense fer res! Per als seus pares, aquesta actitud és incomprensible! En Marc té la sensació que la seva família, i també els docents i adults en general, parlen un llenguatge diferent del seu. Moltes vegades es qüestiona el seu lloc a la societat; solament aconsegueix un cert vincle emocional quan està connectat a la xarxa, jugant partides en línia, mirant vídeos del TikTok...

Les societats occidentals, inclosa la catalana, han experimentat transformacions profundes en els darrers anys. La globalització i l’individualisme dificulten les relacions presencials, mentre que les tecnologies digitals exerceixen una influència creixent en tots els àmbits de la vida quotidiana. Aquestes transformacions han propiciat un augment de la soledat no desitjada en tots els grups d’edat. Per a molts, aquesta no és una opció escollida, voluntària, sinó un símptoma del desgast de les xarxes comunitàries i familiars. Tradicionalment, la família i la comunitat han estat referents d’identitat i de sentit de pertinença per a infants i adolescents. Avui, la comunicació presencial ha perdut la centralitat en les relacions entre les persones, fins i tot entre les més pròximes. Les tecnologies digitals faciliten el contacte, però sovint provoquen vincles més superficials. La immediatesa de la comunicació virtual limita l’empatia i dificulta la connexió emocional profunda.

La soledat no desitjada, quan es manté en el temps, perjudica la salut mental i física. L’aïllament sostingut s’associa amb un increment d’ansietat i de trastorns depressius, i eleva el risc de conductes autolesives. A més, minva la resiliència davant l’estrès i retarda la recuperació després de qualsevol malaltia. A Catalunya, la prevalença de la soledat no desitjada és màxima durant l’adolescència i la joventut, 10 punts per sobre de la mitjana. Les persones aïllades tendeixen a percebre la seva salut de manera més negativa, fet que els agreuja la vulnerabilitat i augmenta la incidència de trastorns mentals. En conseqüència, aquests adolescents estan menys preparats per afrontar l’estrès i la incertesa de la transició a la vida adulta.

La soledat no desitjada, en algunes persones, comporta conductes de risc autolesives o el suïcidi en casos extrems, per la manca d’una xarxa de suport i socialització. El suïcidi és la primera causa de mort entre les persones de 15 a 34 anys a Catalunya i a la resta del món; és més elevada entre els homes, ja que les dones expressen més fàcilment les emocions i busquen suport, mentre que ells sovint s’enfronten a estigmes que els paralitzen a l’hora de demanar ajuda. Per fer front a aquestes situacions, el Departament d’Educació ha començat a actuar per prevenir-les. El primer pas és entendre el problema, acompanyar i informar. A més a més, les tutories s’han de reforçar per fer una detecció precoç de l’aïllament i oferir espais segurs on puguin expressar les seves emocions sense por al rebuig.

Per revertir aquesta dinàmica, s’ha d’anar més enllà de l’àmbit educatiu; és imprescindible la col·laboració coordinada de la comunitat, la família i les institucions públiques i privades. La soledat no desitjada transcendeix la responsabilitat individual i mostra tensions estructurals que cal abordar de manera integral. Cal desenvolupar estratègies que ofereixin suport psicològic sostingut i habilitin espais de diàleg real i continu. Comunitàriament, promocionar activitats culturals, esportives i artístiques pot restablir vincles i fomentar el sentiment de pertinença. Finalment, cal impulsar polítiques inclusives que facilitin la vinculació social i redueixin l’aïllament, especialment per als adolescents. 

Per acabar, el cas d’en Marc és un exemple de com la soledat no desitjada està present en la vida quotidiana d’un adolescent i deteriora la seva salut mental. Només mitjançant la detecció i la intervenció precoç es podrà contenir aquest procés. La societat en conjunt, així com les institucions públiques i privades, han d’assumir la responsabilitat de crear entorns comunicatius i afectius que reforcin la confiança dels joves per integrar-se i contribuir activament a la comunitat.

Bibliografia recomanada:

Departament d’Educació (2022). Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides en el centre educatiu.

Observatorio estatal de la soledad no deseada (2024). Barómetro de la soledad no deseada en Cataluña 2024.

Tahull, J.; Torres, T. (2025). “Consecuencias de la soledad no deseada en la salud mental: Un análisis cuantitativo en España”. Hallazgos, 22(43), 167-193.

Tahull, J. (2025). “La soledad no deseada afecta más a jóvenes y adolescentes: ¿qué se puede hacer?”. The Conversation.

Tahull, J. (2024). “Orientación educativa en la sociedad postmoderna: estrategias para navegar en la complejidad y la incertidumbre”. Revista Internacional de Desarrollo Humano y Sostenibilidad, 2(1), 117-133.

Tahull, J.; Montero, I. (2018). “Sociedad, familia y escuela en la Postmodernidad. Interacciones turbulentas, relativismo y anomia”. Análisis: Revista Colombiana de Humanidades, 50(93), 427-447.