Terres rares proscrites a Espanya

En l’actual escenari global, les guerres i les tensions diplomàtiques rarament són fruit de l’atzar. Darrere conflictes com el d’Ucraïna o les aspiracions de Donald Trump sobre Groenlàndia, s’amaga una lluita ferotge pel control d’uns elements que s’han convertit en el motor de la tecnologia moderna: les terres rares (REE, per la seva sigla en anglès). Aquest grup de 17 elements químics, que inclou els lantànids juntament amb l’escandi i l’itri, és fonamental per a la fabricació des de telèfons intel·ligents, aerogeneradors, vehicles elèctrics, fins al sofisticat armament militar. No obstant això, a Espanya, la prospecció i explotació d’aquests recursos es troba estancada en un complex entramat d’interessos geopolítics i prejudicis ideològics.

La importància geoestratègica de les terres rares rau en el fet que cap als anys noranta Europa va decidir que altres països, i no els seus, s’ocupessin de l’extracció i processament de les terres rares. La Xina va aprofitar aquella oportunitat i ha estat capaç d’establir un monopoli gairebé absolut sobre les REE. De fet, el gegant asiàtic controla actualment més del 69% de la producció mundial i entre el 90 i el 95% del refinament global. Aquest domini s’ha construït sobre una base de costos laborals baixos i regulacions ambientals laxes, cosa que ha permès a la Xina desplaçar els competidors occidentals.

Davant d’aquesta dependència, els Estats Units i Europa han reaccionat amb un sentiment de pànic. Mentre que els EUA busquen assegurar el subministrament per a la seva indústria armamentista –un sol avió F35 requereix molts quilos de REE–, Europa en depèn críticament per a la seva anhelada transició verda. Per exemple, sense neodimi per als imants dels aerogeneradors o bateries d’alta capacitat, l’ecologisme europeu es queda en una simple declaració d’intencions. Per aquesta raó l’any 2024 Europa va proposar que en les properes dècades controlaria el 40% de les seves REE, la qual cosa podem afirmar que serà una utopia malgrat els projectes de processar REE des de Malawi.

Espanya posseeix jaciments significatius, tot i que dispersos, que podrien contribuir a l’autonomia europea. S’han detectat dipòsits a la Sierra de Galiñeiro (Galícia), Almeria, Fuerteventura i, especialment, al Campo de Montiel (Castella- la Manxa), on el projecte de Matamulas va destacar per la seva presència de monazita grisa.

Tanmateix, la mineria a Espanya s’enfronta a una barrera sovint insuperable: la ideologia política disfressada de ciència. El 2021, el govern de coalició format pel PSOE i Podemos va prohibir per llei (BOE del 21 de maig del 2021) qualsevol explotació minera que produís elements radioactius, una decisió que els experts consideren més ideològica que no pas documentada científicament. Aquesta normativa ha paralitzat projectes com el de Matamulas, malgrat que la ciència geològica indica que el risc és inexistent o perfectament gestionable.

Un dels principals arguments en contra de l’extracció de terres rares a Espanya és la por a la radioactivitat. Minerals com la bastnäsita, la monazita i la xenotima –la “santíssima trinitat” de les REE lleugeres– poden contenir traces d’urani i tori. Però cal aclarir que, mentre que la monazita groga és rica en tori, la monazita grisa present a Espanya es va formar en condicions de baix grau metamòrfic, per la qual cosa el seu contingut en urani i tori és baixíssim o inexistent. A més, si la radioactivitat és local i de molt baixa intensitat, no és una situació d’alarma; d’una altra manera, no hauríem d’entrar mai en un hospital a fer-nos una ressonància.

Perquè la radioactivitat suau és un fenomen que ja es gestiona en molts altres àmbits. Hospitals i indústries regulades treballen amb intensitats raonades sense alarmisme social. És paradoxal que es prohibeixi la mineria de REE per aquest motiu quan la indústria dels fosfats i del petroli genera residus radioactius que estan perfectament regulats i permesos. Aquesta doble vara de mesurar revela que aquestes decisions són sovint fruit d’un “ecologisme falsari” que prefereix dependre de la mineria contaminant de la Xina abans que permetre una mineria responsable a casa nostra amb l’afegit de defensar el reciclatge com a solució davant la prohibició de la mineria.

Molts sectors polítics proposen el reciclatge de residus electrònics com a solució única per evitar la mineria de les terres rares. Tot i que el reciclatge és necessari, les dades demostren que és insuficient per cobrir la demanda actual i futura de REE. Per exemple, per convertir la flota de cotxes del Regne Unit en elèctrics es necessitaria tota la producció mundial de neodimi d’un any; el reciclatge dels vehicles actuals no n’aportaria ni una fracció.

Les xifres són contundents: mentre que del residu tecnològic es poden extreure uns 6,7 grams de terres rares per quilo, una mina a la Xina n’obté 60 grams per quilo de roca. A més, el reciclatge és extremament car, consumeix grans quantitats de carburants per al transport de residus i és vulnerable a la manipulació de preus per part de la Xina, que sovint abarateix els elements per fer que les patents de reciclatge occidentals no siguin rendibles.

La conclusió de tot plegat és que ens trobem en un moment geològic crític. Sense una mineria activa de terres rares, la transició cap a energies més netes i la reducció de les emissions de CO₂ serà impossible d’assolir. Espanya té part del potencial geològic per deixar de ser un simple espectador en aquesta guerra geoestratègica, però cal que les decisions es prenguin basant-se en evidències científiques i no en creences infundades.

Davant d’aquest panorama de necessitat global i de renovació del sector extractiu, ara és un moment excellent per esdevenir geòleg professional. La feina de prospecció és i serà essencial per garantir el futur tecnològic i ambiental de la nostra societat. Sigui a l’estranger o en un futur proper a Espanya, si la normativa s’ajusta finalment a la realitat científica, els geòlegs seran els arquitectes indispensables de la nova era energètica.

NOTA: Article publicar a El Punt Avui, el 9 d'agost de 2026.