Viure a l'espai

D'aquí a pocs dies, el 2 d’abril, farà 55 anys de l’estrena mundial als cinemes d’una de les produccions més emblemàtiques de la història del cinema, 2001: una odissea de l’espai. Una producció que entre molts temes tractava el fet dels viatges a l’espai. Poc després, i ja fora de la ficció, la humanitat trepitjaria la Lluna per primera vegada i els següents projectes ja anirien encaminats a les estacions espacials, que permetien viure durant un temps més o menys perllongat a l’espai.

No en va, des de l’any 1986 amb l’estació soviètica MIR, que succeïa altres estacions menors, i posteriorment amb l’Estació Espacial Internacional (EEI o ISS, en anglès), fa quasi uns 40 anys que els humans en certa manera “viuen” a l’espai. Però, com s’hi viu a l’espai?

La falta de gravetat condiciona com es viu a l’espai, i si, d’una banda, dona lloc a nombroses imatges divertides dels astronautes, també és cert que suposa dificultats per desenvolupar allò que és quotidià a la Terra.

Podem començar, per exemple, per la provisió d’aigua, la qual es realitza amb sacs que es porten des de la Terra fins a l’estació espacial. Aquesta aigua serveix lògicament per beure, però també per generar l’oxigen que es respira. Com us podeu imaginar, dur sacs d’aigua a l’espai no és pas fàcil, i cal reciclar-la al màxim, per això la mateixa orina dels astronautes s’utilitza per extreure’n aigua que permeti generar l’oxigen que respiren.

Si ja tenim resolt el fet de beure i respirar, pel que fa a alimentar-se, ràpidament ens vindrà al cap les imatges del menjar surant per l’espai a causa de la microgravetat. Els aliments deshidratats, per compactar-los al màxim, es fan pujar a l’espai i s’hidraten de nou per menjar-los a la mateixa estació espacial.

Si sovint hem vist els astronautes menjar, també ens podem preguntar per altres detalls de la seva vida quotidiana. Per exemple, com s’ho fan per dormir i no surar per la nau? Molt fàcil, ho han de fer lligats als “llits” de l’estació espacial. I com es poden tallar el cabell o afaitar-se sense omplir de pèls el mòdul de l’estació? Doncs ho han de fer prop d’una mena d’aspirador d’aire que xucla els pèls perquè no s’escampin. I per rentar-se? Bàsicament utilitzen sabons especials sense aigua.

A hores d’ara, imagino que tothom espera que parlem de com ho fan per anar al lavabo i no surar... Doncs bé, els serveis de l’estació espacial tenen una mena de cinturons que permeten a l’astronauta estar lligat mentre els utilitza. Així doncs, ja veiem que poden fer les mateixes coses que nosaltres però quasi sempre d’una forma alternativa.

Sabies que...?

La pràctica absència de gravetat té unes importants implicacions en la salut dels astronautes. De forma general el no haver de vèncer la gravetat de forma continuada els pot produir debilitament del sistema locomotor, per això són molt freqüents les imatges dels astronautes fent exercicis amb sistemes elàstics per mantenir la musculatura activa. En tot cas, sempre quan tornen a la Terra, l’absència de gravetat els ha fet créixer uns pocs centímetres.

Nota: Una versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (19 de març de 2023): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2023/03/19/viure_l_espai_202741_2626.html