OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Carles Duarte i Montserrat

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta i lingüista.
Barcelona, Barcelonès, 1959

Vida i obra

Com a lingüista ha col·laborat amb J. Coromines i A.M. Badia i Margarit, i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatge jurídic i administratiu. Com a poeta, destaquen els reculls de poemes lírics breus: Paisatges efímers (1989), La pluja del temps (1990), La pell del somni (1991), Llavis de terra (1993), Terra (1994), El som-ni (2000), El silenci (2001), El centre del temps (2003) i Els immortals (2006). Ha excel·lit també en el conreu del poema llarg, que és una revisitació de textos clàssics i antics: Cohèlet (1996, Premi Literari de Cadaqués Rosa Leveroni de poesia 1995), Ben Sira (1996, premi Vila de Martorell) i Qumran (1997), que formen, tots tres, el volum unitari Trítpic hebreu (2002), basat en l’Antic Testament; Khepri (1998), basat en textos sagrats i mitològics de l’antic Egipte; Ha-Cohenc (1998), basat en Flavi Josep, i Els immortals (2006), basat en Ovidi. També ha col·laborat amb artistes a D’una terra blava (1997), sobre escultures de Manuel Cusachs, i La llum (2001), sobre fotografies de Francesc Guitart. La seva obra està traduïda a diverses llengües. També és autor de l’assaig de síntesi La poesia catalana del segle XX (1994), del recull de narracions Ulls encendrats (2005) i del llibre memorialístic Als llavis duc una fulla de menta (2008). Duarte és Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres (2003) de la República Francesa. Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat política, com ara secretari general de Presidència sota Jordi Pujol. Actualment és el director de la Fundació Lluís Carulla.

Bibliografia

  1. Zimmermann, M.-C. (2000)
  2. Zimmermann, M.-C. (2001), p. 207-231.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
DSA

Llegir més...