i Bernat Fenollar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Bernat Fenollar

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Eclesiàstic i poeta.
Penàguila, Alcoià, ~1438 — València, 1516

Vida i obra

Fou beneficiat, domer i sotsobrer (1467) de la catedral de València. Escriví el cartell i la sentència del certamen poètic celebrat a València el 1474, al qual també concorregué, i li és atribuïda la direcció de l’edició del volum que conté les obres presentades (→Obres e trobes). Participà al certamen del 1486. Una gran part de la seva obra forma part de llibres col·lectius: Lo procés de les olives (1497), Lo Passi en cobles (1493) i Escacs d’Amor (imprès el 1914). És probablement autor d’un escrit destinat a bandejar de l’idioma mots incorrectes, que fou continuat pel barceloní Jeroni Pau sota el títol↑Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. Al de Fenollar respongué La brama dels llauradors de l’horta de València, de Jaume Gassull. Promogué diverses qüestions i diversos debats segons la moda de l’època, alguns dels quals són inclosos al↑Cancionero general (1511) d’Hernando del Castillo. La poesia de Fenollar, amb italianismes i amb influències de caràcter popular, ni en les obres satíriques, ni en les religioses, ni en les profanes de circumstàncies, no assoleix una especial altura literària, però sí una correcció que li valgué un notori prestigi entre els literats valencians contemporanis. Fenollar fou centre d’una tertúlia (Gassull, Joan Moreno, Baltasar Portell, Narcís Vinyoles) a la qual hom ha atribuït unes característiques burgeses, contra les aristocràtiques d’altres cercles coetanis, i un especial gust pel realisme, que la distingia.

Bibliografia

  1. Badia i Margarit, A.M. (1950, 1951-52, 1953)
  2. Cahner, M. (1977)
  3. Ferrando Francés, A. (19961)
  4. Guinot, S. (1921)
  5. Sanchis Guarner, M. (1962).
Vegeu bibliografia

Llegir més...