OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Jaume II de Catalunya-Aragó

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95), fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília, dit el Just.
València, 1267 — Barcelona, Barcelonès, 1327

Vida i obra

Mentre fou rei de Sicília la seva afecció a la poesia el mogué a sol·licitar al monjo i trobador Jofre deFoixà que compongués unes Regles de trobar per tal de posar al dia la doctrina continguda a les Razos de trobar de RamonVidal de Besalú. L’única prova de la dedicació del rei a la poesia —ultra el que se’n desprèn dels poemes dedicats a ell per AmanieuSescars i el fet que↑Muntaner li enviés el Sermó, que ha pervingut— és una dansa de caràcter al·legòric i de contingut religiós sobre l’estat de trasbals de l’Església (Mayre de Deu e fylha). Poema prou correcte i crític amb el paper del papa, fou objecte d’un extens comentari exegètic en llatí d’Arnau deVilanova, metge seu i protegit del rei, que li dedicà diversos escrits, religiosos, pedagògics i mèdics. Tutelà també els projectes de RamonLlull des del 1299, en què l’autoritzà a predicar a les sinagogues fins a la seva mort el 1314, el qual li dedicà diferents textos. Jaume II s’interessà en la ciència, particularment en la medicina, i el 1300 fundà la Universitat de Lleida i posà en marxa una política de traduccions de textos científics (com la catalana del Tractat de Cirurgia de Teodorico Borgognoni, feta pel metge de València GuillemCorretger), religiosos, filosòfics i polítics (com el Comuniloquio, versió a l’aragonès de Juan de Prohomen, notari de Saragossa, de l’obra de Joan de Gal·les). Per ordre seva↑Jafudà Bonsenyor compilà vers el 1298 un Libre de paraules e dits de savis filòsofs, basat en textos aràbics. Hom ha atribuït al rei Jaume l’anomenat↑Libre de saviesa, conjunt de sentències filosòfiques de l’antigor. Fou també un bon orador i a ell es deu l’organització de la biblioteca i arxiu reials, fet que denota una nova consciència de l’Estat. Volent donar un aire més modern i més elevat a la prosa del rei Jaume I, i una estructura més sòlida a la seva crònica, confià a fra Pere Marsili la traducció al llatí del↑Llibre dels feits.

Bibliografia

  1. Cingolani, S.M. (1990-1991)
  2. Cingolani, S.M. (20071)
  3. Espadaler, A.M. (2001).
Vegeu bibliografia

Llegir més...