Titulat en dret per la Universitat La Sapienza, en 1974-75 fou oficial de la força aèria. Dedicat professionalment al periodisme, en 1983-87 fou enviat especial al Líban, l’URSS i Somàlia pel diari Il Giornale, la seu del qual dirigí a Roma (1987-93). El 1994, amb Silvio Berlusconi, fou cofundador de Forza Italia, partit del qual fou coordinador al Laci en 1994-2005. Portaveu del primer govern Berlusconi (1994-95), des del 1994 ha estat reelegit diputat al Parlament Europeu dins del Partit Popular Europeu, del qual fou nomenat vicepresident el 2002. Ha format part de la Comissió Europea com a vicepresident de Transports (2008-10) i Indústria i Emprenedoria (2010-14). El 2014 fou nomenat vicepresident del Parlament Europeu i el 2017 fou elegit successor de Martin Schulz a la presidència de la cambra. El 2017, havent formulat unes acusacions dures contra l’independentisme català amb motiu del Referèndum de l’1 d’octubre, rebé el premi Princesa de Asturias de la concòrdia, que compartí amb el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker i el president del Consell Europeu Donald Tusk. Per aquesta posició, el 2018 fou premiat per Societat Civil Catalana. El 3 de juliol de 2019 David Maria Sassoli el succeí a la presidència del Parlament Europeu.