Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, és doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. Fou investigador a la Universitat d’Oxford i ha realitzat estades a la Universitat d’Innsbruck (Àustria) i al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg (Alemanya). La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge.
Què és el SARS-CoV-2?
El SARS-CoV-2 és el virus responsable de la covid-19 (acrònim de l’anglès coronavirus disease 2019, per l’any en què es va iniciar la pandèmia). Pertany a la família dels coronavirus, que s’anomenen d’aquesta manera per l’aspecte que tenen les glicoproteïnes que cobreixen la seva superfície, que tenen forma de corona solar. Són causa de diverses malalties, que acostumen a afectar, entre altres òrgans i sistemes del cos, l’aparell respiratori.
Estudià història natural i medicina a Peterburg. Després d’una temporada de pràctiques a l’estranger sota la direcció de Heidenhain i Ludwig, guanyà una càtedra de fisiologia al seu país i ja no deixà mai d’investigar dins el camp de la vida: regulació nerviosa de la circulació, fisiologia de la digestió, reflexos condicionats i conducta, etc. La característica dels seus treballs, inspirats en gran part pel seu compatriota Sečenov, fou un esforç per arribar a comprendre el psiquisme, tant l’animal com l’humà, a través dels mètodes materialistes emprats en la investigació fisiològica.
Llicenciat (1951) i doctorat (1956) en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit. També fou degà de la Facultat de Biologia (1968-73). Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica. Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní.
Fou professor a la facultat de medicina de Florència (1849). El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis (actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini), i posteriorment (1844) l’estructura de la retina. El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí.
Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952. Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute (1958-73), a les universitats de Yale (1973-90) i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació (2001).
Estudià fonamentalment el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics del carboni i del sofre. Fou el primer a obtenir cultius de bacteris anaeròbics.