Aquesta disciplina s’ocupa de la descripció dels nombrosos tipus de microorganismes (protozous, algues, fongs, bacteris, rickèttsies, virus, etc.), de l’estudi de llurs condicions i medis de vida, de llurs relacions amb la natura, de tots aquells casos en què els microorganismes actuen com a patògens en l’home, els animals i les plantes, dels processos industrials que mitjançant microorganismes produeixen aliments (llevats de panificació, formatges, begudes alcohòliques, maduració d’embotits, etc.) i de la producció industrial d’antibiòtics, aminoàcids i dissolvents orgànics.
Aquestes relacions poden ésser beneficioses (aliments obtinguts per fermentació) o perjudicials (contaminacions microbianes que causen deterioració o intoxicacions).
Les fermentacions industrials d’interès alimentari són degudes a bacteris làctics —sols (olives, embotits, iogurt, formatge) o amb uns altres microorganismes (formatge, salses de soia)—, bacteris acètics (vinagre), llevats (begudes alcohòliques, pa), etc.
Els microcists s’associen mitjançant un llim viscós i formen eixams anomenats cossos fructífers. Són típics dels mixobacterials.
Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina; es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques. Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens. Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions.
Són fonamentalment sapròfits de vida lliure. Els membres més importants de la família són el micrococ i l'estafilococ.
Actualment els bacteris que comprenia aquest ordre són classificats dins els eubacterials