La major part són paràsits de la pell i de les mucoses de diversos animals, entre ells l’home, o bé viuen en el sòl.

Els micelis dels actinomicetals només es diferencien dels micelis dels fongs pel diàmetre de les hifes (1,5 micròmetres com a màxim) i per llur estructura procariota, típica dels bacteris; també poden, però, presentar formes bacil·lars. La majoria són immòbils i viuen en el sòl, on tenen un paper important en la formació de l’humus, bé que algunes espècies d’aquest ordre són paràsites. Alguns actinomicetals produeixen antibiòtics.

Atesa la seva toxicitat, no és usada terapèuticament. És interessant per l’acció inhibidora damunt l’ARN i és emprada pels investigadors de la quimioteràpia del càncer per la seva acció antimitòtica.

El virió és nu, resistent a l’èter i fa de 70 a 90 μm de diàmetre. La càpsida és icosaèdrica i integrada per 252 capsòmers. Es multiplica al nucli de les cèl·lules infectades. Se'n coneixen prop d’un centenar d’espècies i 31 serotips patògens per a l’home.