Viuen a les aigües, i alguns són patògens d’animals dulciaqüícoles o marins.

L’aerotropisme positiu produeix atracció de l’oxigen al protoplasma cel·lular, i l’aerotropisme negatiu produeix repulsió.

Químicament són derivades de la cumarina i del difurà. Presenten gran activitat cancerígena en el fetge de l’aviram, del bestiar i de l’home, i inhibeixen la duplicació i la transcripció de l’ADN. Són solubles en solvents orgànics i algunes són fluorescents. L’estructura de l’aflatoxina B1 és:

En els organismes unicel·lulars pot realitzar-se de tres maneres: per fissió o divisió en dues parts aproximadament iguals, per gemmació d’una part que es constreny i se separa o per fissió múltiple del nucli, que es divideix diferents vegades i, en acabat, ho fa el citoplasma el mateix nombre de cops.

Els aglutinògens són mucopoliòsids (que contenen, segons els casos, N-acetilglucosamina, N-acetilgalactosamina, D-galactosa, D-mannosa i L-fucosa) associats a polipèptids. L’especificitat antigènica depèn solament dels poliòsids. Els aglutinògens no es troben únicament en els eritròcits sinó també en altres líquids i teixits orgànics.