Fundà la Societat Barcelonesa Protectora d’Animals i de Plantes i la “Revista Zoófila Barcelonesa” (1879). Publicà La vérité sur la Philloxera vastatrix (1879).
Fou un dels primers a aplicar l’exploració radiològica a l’estudi de la fisiologia digestiva (1898) i és autor d’investigacions bàsiques sobre la fisiopatologia de la glàndula suprarenal. Introduí el concepte d'homeostasi.
Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca. S'interessà per l’arqueologia i la botànica. Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné (de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà) i amb Haller (a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica). El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge.
Reuní una gran col·lecció de mol·luscs i artròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.
Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1860-96), de la qual fou rector (1876-96). La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i facultat de medicina..