Carta comercial focea sobre plom, Empúries, l'Escala, ~525-425 aC.
MME / R.M.
El document epigràfic conegut amb el nom de plom d'Empúries és una carta privada de caràcter comercial escrita a la superfície d'una làmina de plom que hi serví de suport. D'antuvi i des del punt de vista de la seva materialitat, aquest document no té res d'extraordinari, ja que a Empúries, des que s'iniciaren les excavacions oficials l'any 1908, s'han trobat altres textos (grecs, ibèrics i, fins i tot, llatins) escrits sobre làmines de plom. Tanmateix, cap d'ells ni per la seva extensió, ni per la seva antiguitat ni per la importància lingüística del text ni, finalment, per la informació històrica que presenten, no és comparable a la carta en qüestió.
El seu descobriment és relativament recent perquè s'esdevingué durant el mes de juliol del 1985 en el decurs de l'excavació d'una casa situada al sector septentrional de la ciutat grega emporitana. El document aparegué enrotllat sobre ell mateix al damunt del sòl d'una habitació de la casa, el qual estava segellat per un enderroc de toves procedents de la caiguda dels murs de l'esmentada estança.
Juntament amb la carta es van recuperar nombrosos fragments de ceràmica, els més moderns dels quals cal datar al darrer quart del segle V. Això significa que el document s'ha de situar amb anterioritat a la data del 400 aC, en un moment indeterminat de la cinquena centúria abans de Crist. Amb tot, certes característiques paleogràfiques insinuen que es podria atorgar al document una data més antiga, que potser caldria portar al darrer quart del segle VI aC.
El plom, que presenta una forma rectangular, té 95 mm d'alçada per 142 mm d'amplada i de gruix fa 1 mm. El text, per efectes de la humitat, està parcialment malmès, tant al costat dret com a l'esquerre; al centre, en canvi, la seva conservació és excel·lent, la qual cosa en permet una perfecta lectura. L'escrit consta de 14 línies, amb grafemes que formen una seqüència contínua, atès que no hi ha cap separació entre ells. Les lletres van ser gravades amb un punxó de punta molt fina i s'observa que la seva mida es va fent més gran a mesura que el text avança cap al seu final.
L'alfabet presenta les característiques pròpies de la modalitat jònica arcaica i cl dialecte utilitzat és el jònic oriental, nord-asiàtic, que, des d'un punt de vista geogràfic, es correspon amb la varietat emprada a la zona de Focea —antiga ciutat jònica de l'Àsia Menor—. Aquesta atribució ve confirmada per la presència d'uns quants elements lingüístics eòlics que s'expliquen pel fet de la proximitat de Focea a Eòlia —regió costanera al nord-oest d'Àsia Menor—, des de la qual rebia influències. La traducció del text és la següent:
"1 (Cal que procuris) ser a Sàiganta, i si...
2 ...pels emporitans, però no pels passatgers...
3 ...més de vint, i vi no per...
4 ...que el carregament que romania a Sàiganta i que ha comprat Baspe(das)(?)
5 ...col·locat a la mar per transportar mercaderies també a...
6 ...a ... què hem de fer de tot això
7 ...i invita Baspe(das) (?) a remolcar-te
8...(preguntar) si hi ha algú que faci el remolc fins a...
9...de nostre (vaixell?, càrrega?); i si n'hi havia dos, que enviï dos...
10...però que sigui el (responsable?); i, si per la seva part, vol
11...que reparteixi a meitat; però, si no hi està d'acord...
12...que es quedi aquí, i que m'enviï una carta dient-me quant...
13 ...al més aviat possible per ell...
14...Heus aquí els meus encàrrecs. Salut."
Tot i les llacunes que presenta el text, el grau de comprensió que s'obté de la lectura és suficient per a poder afirmar que es tracta d'una carta comercial de caràcter privat enviada per un personatge que s'expressa en dialecte foceu, el qual s'adreça al seu corresponsal local a qui encomana una sèrie de comeses que han de ser realitzades, ja sigui personalment, ja sigui per una tercera persona que porta un nom indígena, malauradament incomplet, però que es pot reconstruir amb la forma Baspedas.
Deixant de banda les nombroses novetats que des del punt de vista lingüístic el document aporta per al coneixement dialectal del jònic asiàtic, i tot recordant, però, que juntament amb el plom de Pech Maho (regió de Narbona) és l'únic document epigràfic d'origen foceu trobat a Occident, el plom d'Empúries conté un seguit d'elements d'interès històric que seguidament s'exposen.
En primer lloc, cal destacar la cita del topònim Sàiganta, probablement l'establiment ibèric de Sagunt, on el corresponsal local ha d'anar per ordre de l'autor de la carta, per la qual cosa aquesta notable ciutat indígena del País Valencià fa un considerable salt cap enrere pel que fa a la cronologia dels seus orígens. Semblantment, el viatge que ha de ser realitzat a un punt relativament allunyat d'Empúries com és aquest, ve a demostrar el que l'arqueologia ja insinuava: la gran mobilitat dels agents colonials foceus i la seva ubiqüitat per a dur a terme les accions comercials en medi indígena.
En segon lloc, és molt important l'esment que es fa dels emporitans, ja que representa un testimoni anterior de quatre o cinc segles a la menció d'aquest grup ètnic pel geògraf i historiador grec Estrabó i demostra que, com a mínim al segle V, la polis ja es trobava constituïda.
En tercer lloc, cal valorar el fet que un indígena, Baspedas, no solament estigui capacitat per a comprar un carregament comercial —per després, cal suposar, vendre'l amb beneficis—, sinó que també pugui realitzar accions especialitzades de tipus nàutic al servei dels grecs. Heus aquí la prova més evident de l'aparició, en medi indígena, del mercat i de la divisió del treball gràcies a l'acció colonial dels grecs.
També és evident que no es tracta d'un personatge qualsevol, sinó d'un d'important de qui es tenen en compte els criteris o exigències, tal com ho demostra que se li demani que enviï una carta on ha d'indicar la quantitat que vol guanyar o cobrar amb relació a l'afer que interessa a l'autor de la carta. Aquesta evidència complementa la que mostra el plom de Pech Maho amb relació a l'important paper exercit per una sèrie de personatges indígenes en fer de testimonis dels pagaments efectuats en una transacció comercial. Totes aquestes dades poden ser considerades com a proves d'un real coneixement de la llengua grega per part dels elements més dinàmics de la societat indígena.
La carta grega d'Empúries, tant per la llengua en què està escrita com per les informacions de caràcter històric i social que conté, introdueix el lector dins de la vida quotidiana de l'època en què fou escrita i, el que és més important, obre als filòlegs i als estudiosos de la colonització focea occidental unes extraordinàries possibilitats de recerca futura.