i arquitectura | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

arquitectura

Mostrant 1491 - 1500 de 2091

Nou cinturó de muralles a Barcelona

1359
Pere el Cerimoniós fa edificar un nou cinturó de muralles a Barcelona.

Nou teatre a Perpinyà

1811
Construcció d’un nou teatre a Perpinyà.

Novembergruppe

Grup d’arquitectes expressionistes alemany posseïdors d’una imaginació fantàstica que, a la fi de la Primera Guerra Mundial, s’organitzaren amb la intenció de reconstruir Alemanya després del desastre.

Vinculats activament al procés revolucionari alemany del 1918 i seguint l’exemple soviètic del 1917, intentaren de fer una arquitectura al servei del poble i no pas de l’especulació. El fundador fou B.Taut, seguit per H.Poelzig, P.Behrens, H.Scharoun i d’altres. La durada del grup fou curta, perquè aviat es plantejà el racionalisme arquitectònic rigorós de W.Gropius, de F.Ll.Wright i de Mies van der Rohe, al principi també vinculats al grup.

nucli

Pilar en el qual s’encasten els graons d’una escala de cargol.

obertura

Buit en una paret, en una construcció, per donar pas o fer entrar claror.

Ödön Lechner

Arquitecte hongarès.
Pest, 1845 — Budapest, 1914

Estudià a Pest i a Viena. Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès. El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals. Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest.

ogiva

ojiva (es), ogive (en)
Arc acabat en punta en què els costats són dos arcs de cercle còncaus i simètrics que s’uneixen formant un angle curvilini.

Hom anomena ogiva apuntada o ogiva aguda aquella els arcs de la qual són de radi major que la llum, és a dir, que tenen els centres en la perllongació de la línia d’arrencada. L'ogiva de tot punt o ogiva perfecta és la que és formada per dos arcs el radi dels quals és igual a la llum. L'ogiva rebaixada és formada per dos arcs que tenen el radi menor que la llum, els centres dels quals són situats dins el buit, en la línia d’arrencada.

Oleguer Vilageliu i Castells

Arquitecte.
?, ? — Barcelona, 1872

Titulat per l’Academia de San Fernando el 1846. Edificà nombrosos immobles de pisos a Barcelona dins l’estil neoclàssic.

opus

Aparell d’un edifici.

L’opus parietal és l’aparell de les parets d’un edifici que, normalment, té un nucli construït amb opus caementicium, és a dir, un morter de calç gruixut. Pot ésser opus quadratum, quan els blocs són de pedra treballada totalment regulars; opus incertum, obtingut per la unió, mitjançant argamassa, de grans trossos irregulars de pedra;  opus reticulatum, que consisteix en blocs col·locats en filades obliqües de 45º d’inclinació formant un dibuix en xarxa;  opus testaceum (també opus latericium), realitzat amb maons compactats amb morter de calç; opus vittatum, que alterna filades horitzontals de pedra i de maó; opus spicatum, que, utilitzat també per a la pavimentació, forma un dibuix en espina, i opus mixtum, que combina dos o més d’aquests tipus de recobriment. Igualment, també hi havia diferents tipus d’opus pavimentale per a construir el paviment d’un edifici. Pot ésser opus signinum, consistent en un morter de calç molt fi mesclat amb ceràmica esmicolada que servia per a impermeabilitzar els aqüeductes, cisternes i piscines, i opus musivum, quan el terra es recobria de mosaic, del qual n'hi havia tres tipus: opus tessellatum (tesel·les d’1 cm),  opus vermiculatum (tesel·les minúscules) i opus sectile (fet amb peces de marbre en lloc de tessel·les).

Llegir més...