Pioner de les activitats subaquàtiques a Catalunya, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines (CRIS) de Barcelona (1953) i instructor de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques. El 1953 traduí al castellà el llibre de Jacques Cousteau El mundo del silencio, que contribuí a la popularització de l’escafandrisme.

Membre de la nissaga d'industrials Rivière. Estudià i conreà la publicitat, introduint en aquest món el concepte de “publigrafia”. Treballà a París amb Dupuy per especialitzar-se en publicitat (1933-35) i posteriorment obtingué en aquest camp premis a Brussel·les i a Barcelona.

Com a pintor es formà amb J. Vidal-Quadras i J. de Martí Garcés (des del 1931). No exposà individualment fins el 1950 —a Barcelona— i assajà la pintura fluorescent. Exposà a diversos països des del 1957. Es centrà especialment en paisatges de la Costa Brava.

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser. El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres. Fou director de l’Orfeó de Sants (1957-64) i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil.

Fou professor mercantil i empresari. Militant de la Falange des de jove, fou regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona (1955-64), procurador a les Corts franquistes (1964-77), delegat nacional d’Educación Física y Deportes (1967-70), president de la Diputació de Barcelona (1973-77) i ambaixador d’Espanya a l’URSS i Mongòlia (1977-81). Fou també president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat del 1987 al 1990) entre el 1987 i el 1999, any que fou designat president honorífic de l’entitat.

Guanyà set Campionats d’Espanya individuals (1958, 1960-64, 1968, 1969) i quatre en dobles (el 1960, amb J.M. Couder; el 1962, amb J.L. Arilla, i el 1968 i 1969, amb J.M. Gisbert). També en individuals ha estat tres vegades guanyador de la Copa Galea, dues del Trofeu Comte de Godó i guanyador, també, dels tres torneigs tennístics més importants del món: Roland Garros (1961 i 1964), Forrest Hills (1965), Obert dels Estats Units (1965) i Wimbledon (1966). També guanyà un Roland Garros de dobles (1963, amb Roy Emerson).