Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco. Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi, on s’acabà de formar com a pilot. El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc. Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc (1970, 1971, 1972, 1976), nou en 125 cc (1968, 1971-78) i vuit en 250 cc (1969, 1971-75, 1980, 1981).
Fill de Jaume Pi i Sunyer. Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona (1899), es doctorà a Madrid (1900). Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona (1902), fou després catedràtic a Sevilla (1904). Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya (1906). El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari.
Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa (1924). A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intel·lectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M. de Sagarra.
Infant prodigi, el 1942 (als onze anys) guanyà el Campionat de les Illes Balears i el 1946 el primer Campionat d’Espanya, que repetí en 1950, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1966, marca superada només per Miquel Illescas. Guanyà diversos torneigs internacionals, entre d’altres els de Gijón (1955), Madrid (1959), Torremolinos (1961) i Mallorca (1965).
Nebot del comte de Santa Maria de Pomés. Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret. Dedicat al periodisme, col·laborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid.
S’inicià a l’Agrupació Excursionista Pedraforca i al Club Muntanyenc Barcelonès, on formà part del Grup d’Alta Muntanya (GAM). També és soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). El 1960 entrà al Grupo de Alta Montaña Español (GAME). Entre les nombroses escalades i ascensions de dificultat realitzades als Pirineus, als Alps i a les Dolomites, destaquen les primeres ascensions estatals a les tres grans parets nord dels Alps: Cerví (1962), Eiger (1964) i Grans Jorasses (1967).
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 10
- Pàgina següent