Estudià dret i lletres (1911-16) a la Universitat de Barcelona. La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (1917). Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia.
Descripció
Ordenat de sacerdot a Barcelona (1912) i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer.
Interessat en la pedagogia activa, col·laborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona; fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya (1918-21).
Fill d’Armand Blume, començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare. Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957. Només participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki (1952), ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne (1956).
Començà a jugar el 1951 al CD Mataró, posteriorment jugà amb el FC Barcelona (1956-57), el CB Orillo Verde (1957-58) i, de nou, el FC Barcelona (1958-59), amb el qual aconseguí la Lliga i la Copa (1959). Fou 17 vegades internacional amb la selecció espanyola. En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el rècord europeu de puntuació (45 punts). Del 1979 al 1981 fou responsable de la secció de bàsquet del FC Barcelona.
Considerat un dels millors bases de la història, començà a l’equip del seu poble, la UER Pineda (1955-57). Jugà al FC Barcelona (1957-60), on assolí una Lliga espanyola (1959) i una Copa d’Espanya (1959), al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac (1960-64) i al Joventut de Badalona (1964-1974), amb el qual fou campió de Lliga (1967) i de Copa (1969).
Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català. Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club (1905), del Futbol Club Barcelona i del Club X (1907). Fou també promotor i publicista esportiu: el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports, el 1908 dirigí Los Deportes, el 1911, Stadium, i també participà en la publicació La Rambla.