Deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic, la seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista. Professional des dels primers anys de la dècada de 1920, es dedicà sobretot a les fotos de casaments i esdeveniments socials, camp en el qual aconseguí renom per la rapidesa en el revelatge. La música i els espectacles també foren temes que l’interessaren. Treballà per a l’empresa Leica i, com a fotoperiodista, per a La Vanguardia.

Inicià la carrera periodística en la revista El Ciclista i el 1911 fou un dels impulsors de la Volta Ciclista a Catalunya. Integrat a la Unió Velocipèdica Espanyola (UVE), el 1912 fou un dels fundadors de l’Sport Ciclista Català, l’entitat ciclista més antiga de Catalunya encara activa. Al juliol del 1912 llançà la primera edició del Butlletí del Sport Ciclista Català, i col·laborà en la revista Stadium i Mundo Deportivo (1916-28).

Periodista esportiu i cofundador de l’Aeroclub de Catalunya (1915), fou un pioner de l’aviació catalana. El juny del 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap (1920) i també director (1919). Fou el cap de la primera línia aèria comercial d’Espanya, Sevilla-Larraix (Marroc), el 1921. Prengué part en la guerra del Marroc (1921-22), on obtingué el grau d’oficial d’aviació.

Reconegut promotor de l’aviació catalana, fou el primer alumne de l’escola de la Lliga Aeronàutica de Catalunya. Obtingué el títol de pilot el 1927 i un any després obtingué el de pilot militar. El 1929 fou professor de l’Escola d’Aviació de Barcelona, a l’Aeròdrom Canudas, i posteriorment a l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès. El 1931, amb Salvador Farré, realitzà el vol Barcelona-Las Palmas. Participà en nombroses exhibicions aèries i concursos arreu de Catalunya.

És considerat un dels millors davanters del futbol espanyol. S’inicià al SEU de Lleó i fitxà pel FC Barcelona la temporada 1939-40. La següent temporada jugà cedit al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i la 1941-42, al Granada Club de Futbol, on contribuí en l’ascens de l’equip andalús a primera divisió. L’any següent fou el segon màxim golejador de la Lliga amb el Granada CF. La temporada 1943-44 retornà al FC Barcelona i s’hi mantingué fins a la temporada 1954-55, en què protagonitzà l’època de les Cinc Copes.

Considerat un dels millors jugadors de la història del futbol, es formà a l’Ajax d’Amsterdam, amb el qual es convertí aviat en l’home més important i la peça fonamental de la selecció holandesa. Jugador de mig camp, sobresortí per la seva visió de joc i una tècnica excel·lent. Amb l’Ajax guanyà sis lligues (1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973) i quatre copes (1967, 1970, 1971, 1972), la Copa d’Europa (1971, 1972 i 1973), la Copa Intercontinental (1972) i la Supercopa de la UEFA (1972, 1973).

De formació autodidàctica, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretari general, i a Estat Català. Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols (1931-34). També fundà Edicions Mediterrània (1935), Editorial Dalmau i Jover (1945, juntament amb Joan Jover) i Rafael Dalmau, Editor (1959), juntament amb la seva filla Maria Carme, editorial que té com a eixos principals la publicació de llibres sobre geografia, folklore i història.