Capella que presideix un petit veïnat de masies, anomenat de Sobrànigues, prop del Ter i no lluny de la desembocadura del Cinyana. El lloc és documentat des del 1316. La capella actual és un petit edifici del segle XVII, bé que en va reemplaçar un altre que podria tenir un origen romànic.
Aquesta parròquia ja existia l’any 1136, quan Guerau de Rupià donà un alou de “Sancti Georgii de Vallibus” a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. L’any 1319 Dalmau de Palau prestà homenatge al bisbe de Girona Pere de Rocabertí per raó del terç del delme d’aquesta parròquia.
Aquesta església havia pertangut a l’ardiaconat de l’Empordà i després passà a l’arxiprestat de Girona.
Església parroquial que presideix el poble de Mollet. L’edifici actual és una gran construcció neoclassicista de tres naus i un esvelt campanar aixecats entre els anys 1847 i 1866. El lloc de Molletus, o la villa Molleti, és esmentat entre el 834 i el 922 en tots els preceptes carolingis de confirmació de béns de l’església de Girona, que posseïa la meitat de l’esmentada vila rural.
El lloc, conegut antigament com “Parietes Ruffini” és documentat l’any 834, quan el bisbe de Girona Guimer obtingué de l’emperador Lluís el Piadós un diploma de confirmació dels béns de la seu de Girona. La mateixa denominació apareix als diplomes de l’any 844 de Carles el Calb dirigit al bisbe Gundemar i de l’any 898 de Carles el Simple al bisbe Servusdei.
L’església parroquial de Sant Feliu consta l’any 882 entre les que el bisbe Teuter de Girona donà a la canònica en organitzar-se aquesta. Després torna a aparèixer en un document de l’any 1035 i posteriorment, el 1362, figura com a Sancti Felicis de Cartiliario, en el Llibre verd del Capítol de Girona.
El lloc és esmentat en la donació que l’any 882 féu el bisbe Teuter a la canònica de Girona amb motiu de la seva organització. L’any 1222 consta com “Santci Andree de Alodio”. També s’esmenta en un document de l’any 1280. L’any 1359 tenia 15 focs al seu terme, i el 1698 fou lloc reial.
És una església parroquial que primerament pertangué a l’ardiaconat de la Selva i després a l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners.
El lloc de Salt és esmentat l’any 882 en un document pel qual és venuda una peça de terra “in villa que dicitur Salto”. D’aquest mateix any data la referència més antiga de l’església (“Sancti Cucuphatis in Salto”), en la concessió que el bisbe Teuter féu de diversos delmes a la seu de Girona.
Consta en diversos documents dels segles XII i XIII com a parròquia.
Frontinià (516 - 540?)
Assistí al concili de Tarragona de l’any 516. L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan. Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums.
Estafili (540 - p. 546)
També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat.