Rostany (785? – al 801)

És el primer comte conegut d’aquest districte. És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès. Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques.

• A.A.V.V.: La formació i expansió del feudalisme català “Actes del col·loqui organitzat pel Col·legi Universitari de Girona” (8-11 gener 1985), Homenatge a Santiago Sobrequés, Girona.
• Ramon d’Abadal i de Vinyals: Catalunya carolíngia II: Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50.
• Ramon d’Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans, ed. Vicens-Vives (biografies catalanes. Sèrie històrica núm. 1) Barcelona 1965.
• Ramon d’Abadal i de Vinyals: Dels visigots als catalans, 2 vols.

Situació

La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar.

TAVISA

Els inicis del feudalisme

L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac. La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona.

Els bisbes de Girona en època carolíngia

El primer bisbe de la restauració carolíngia fou Adaülf (778-788), que era d’origen got. Havia obtingut de l’emperador Carlemany un precepte que li atorgava la possessió de la vila de Bàscara. El seu successor Valaric n’obtingué investidura en el judici presidit pel comte palatí Ragonfred i per l’arquebisbe de Narbona Nifridi.

Precedents

Girona i les seves terres constitueixen la primera pedra del gran edifici que un dia serà Catalunya.

L’absència de documents ens impedeix de conèixer les circumstàncies del traspàs de domini a Girona. Com ja s’ha apuntat, és quasi segur que la possessió de la ciutat fou objecte de negociació entre el valí de Girona Ibn al-Arabí i el futur comte de Girona Rostany.

La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona. És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial. La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter.

Presentació geogràfica

Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació.

Situació

Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona. (JBM)

Situació

Església d’Usall, singular per l’esvelt campanar i la nau allargada que presideix un nucli de velles I importants masies.

F. Tur

L’església de Sant Cristòfol d’Usall és situada al Plade Martís.

Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG801665.