Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993. No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà). Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església.

La primera notícia del lloc de Tossa data del 966, en què el comte Miró féu donació de l’alou de Tossa al monestir de Ripoll. La donació incloïa les esglésies de Sant Vicenç i Sant Lionç, i fou confirmada pel comte Borrell II, el 993. L’església de “Sancti Vicentii de Tursia” tornarà a tenir importància com a nucli de població en la carta de poblament atorgada per l’abat de Ripoll, Ramon, el 1187.

Antiga església, inicialment amb funcions de parròquia o d’ajuda parroquial, situada sota la cinglera de Cadevall, prop del mas Gleies, inicialment dit Ecclesiis o Esgleies, i enfront del castell de Fornils. És citada en deixes testamentàries dels anys 1269 i 1317 amb el nom de Sant Pere de Fornils; va abandonar-se amb el despoblament dels segles XIV i XV i ara només se’n conserva una part de l’absis o del presbiteri, del final del període romànic.

Aquesta antiga església parroquial, situada a l’esquerra del riu Brugent, sota el puig d’Alí, consta entre l’antiga documentació del monestir d’Amer des del 1208. La documentació posterior, com els nomenclàtors de la diòcesi de Girona, l’anomena invariablement “Sancti Clementis de Amerio”. L’edifici actual sembla refet al segle XVII i té un campanar de torre quadrat.

Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom. El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages; dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada.

Antiga parròquia rural, situada al sector nord del terme, a 5 km de Sils, a prop de la riera de Sils. El seu edifici, que té un massís i característic campanar, fou totalment renovat en època barroca. Des del 1245 pertanyia al priorat de Sant Pere Cercada i consta en molts documents del priorat del 1313 en endavant. En els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona figura sempre com una església parroquial en ple funcionament.

Les primeres mencions de l’església parroquial de Sils es troben en les butlles de Luci III del 1185 i d’Innocenci IV del 1246, ambdues atorgades a favor del monestir de Breda, tot confirmant les seves possessions. L’església formà part de la batllia de Riudarenes, al vescomtat de Cabrera. Els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, fan esment de l’església parroquial de “Sancte Marie de Sils”. Actualment s’hi veneren els sants Cosme i Damià.