Una perspectiva del volcà de Santa Margarida, a l’interior del cràter del qual hi ha l’església.
J. Todó-TAVISA
Aquesta església es troba al volcà de Santa Margarida, al centre del seu cràter, d’uns 2 000 m de diàmetre a la seva boca, i que és un dels més ben conservats i més bonics de la comarca, voltat de bosc.
Un detall del mur de ponent del temple actual, en el qual és perfectament visible la part romànica, corresponent al temple anterior.
A. Martí
Estela trobada vers l’any 1945 vora l’església. Tot i que la seva tipologia és força corrent durant tot un període de temps molt llarg, cal situar la seva datació als segles XII-XIII.
Vers l’any 1945, tot llaurant uns camps propers a l’església de la Mare de Déu dels Arcs, fou trobada una estela funerària discoïdal.
Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn. Hom hi pot notar el sobrealçament, que varià substancialment l’aspecte original de l’edifici.
J. M. Melció
Una vista de l’interior de l’església en la qual és perfectament visible fins a quin punt l’aspecte original fou alterat.
A. Martí
Una vista de l’interior de la nau vers ponent. Hom hi pot veure diverses modificacions: campanar d’espadanya, porta d’entrada i finestres que la flanquegen.
J. M. Melció
Un aspecte de l’exterior de l’edifici amb la capçalera.
J. M. Melció
Les restes del castell de Mont-ros són situades al cim de la muntanya del mateix nom, a poc més de 100 m a llevant de l’església. Des del planell que hi ha al cim, actualment força cobert d’alzines, hom pot albirar la plana de Begudà i un tros del riberal del Fluvià.
Una vista de la façana de llevant de la fortificació.
J. Bolòs
Casa forta senyorial situada actualment a l’interior de la població de Sant Joan les Fonts, a la riba dreta del Fluvià.
Mapa 257M781. Situació: 31TDG595736.
El pont de Sant Joan les Fonts, vist des de llevant. Tot i que ha estat refet segurament diverses vegades, alguns fragments de la construcció tenen un aparell d’època romànica.
J. Bolòs
Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra. Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa. Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample. Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult.