La llei electoral i les circumscripcions catalanes durant la Segona República

El 1931, la monarquia va decidir convocar eleccions municipals per al dia 12 d’abril, per tornar a la legalitat constitucional després de set anys de dictadura. La campanya es va plantejar irremissiblement a l’entorn de la naturalesa del règim monàrquic o republicà i les opcions enfrontades ho foren sense fissures: alternativa continuïsta i conservadora o alternativa republicana i de canvi social.

Les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931

Figura 5a.- Resultats de les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 a Catalunya. * L’orientació del vot s’ha calculat sobre el total de vots. ** L’ordre dels candidats s’estableix de més a menys segons el nombre de vots obtinguts.

L'orientació del vot d'esquerres o de dretes

Per comprendre l’escrutini des de l’electorat, i no des de la perspectiva del repartiment d’escons als partits, hem sumat els vots obtinguts per les candidatures de 1931 a 1936 entorn de dos pols que denominem «esquerres» i «dretes». Considerem vots d’esquerres o de dretes els d’aquelles candidatures o personalitats independents correlacionades respectivament, de manera positiva o negativa, amb el Front d’Esquerres de 1936. Hem procedit així sempre, amb la sola excepció del Partit Radical, tal com explicarem més endavant.

Abstenció i participació: Una aproximació metodològica

Abstencionisme llibertari

La força social cenetista en la història de Catalunya ha permès atribuir a les seves consignes una influència decisiva en el resultat dels escrutinis, encara que sense identificar mai els que es van abstenir. Els estudis realitzats per localitzar les persones que es van abstenir o van participar han demostrat que la majoria no va seguir les consignes llibertàries.