Tingué càrrecs diplomàtics i polítics i lluità contra els invasors nord-americans el 1847. Costumista amè i interessant, introduí a Mèxic la novel·la fulletonesca: El fistol del diablo (1845-46), El hombre de la situación (1861), Tardes nubladas (1871) i Los bandidos de Río Frío (1890).
Jesuïta, estudià teologia a Roma, fou cardenal, primat d’Hongria i primer canceller reial. Principal ideòleg de la Contrareforma a Hongria, fundà diverses institucions docents, entre les quals la Universitat de Nagyszombat, la més antiga d’Hongria, germen de l’actual Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Com a escriptor es destacà per la força persuasiva dels seus sermons, publicats el 1636. El seu oracional del 1606 (Imádságos könyv) és utilitzat encara avui.
De prosa personalíssima, amb elements populars i literaris, fou sobretot un narrador de vivències autobiogràfiques i de memòries. Cal remarcar Moscardino (1922), La figlioccia (1931), considerada com la seva obra cabdal, La Maremmana (1938) i Il trenino dei sassi (1940).
Les seves Poesías (1940) s’inscriuen en el corrent simbolista. Els contes de Serão inquieto (1910) reflecteixen la influència nietzscheana, barrejada amb un decadentisme i un dandisme propis de la fi de s XIX.
Vida i obra
Passà la infància a Sant Feliu de Guíxols, el poble dels seus pares. Cursà estudis de filosofia al Col·legi Tridentí de Barcelona i estudià la carrera de jurisprudència a la Universitat de Cervera (1829-34). Acabats els estudis, s’establí durant algun temps a Madrid, on exercí d’advocat. Poc després retornà a Barcelona, on es casà amb Teresa de Lasarte i ingressà com a fiscal en la Intendència Militar (1835-46). Les exigències de la seva professió, però, no s’adaptaren a la seva condició d’home generós i de lletres.