Home de gran temperament s’abocà al mecenatge per a la cultura catalana, sobretot durant la Dictadura de Primo de Rivera —subvencionà les edicions de l’IEC—, que el 1926 cristal·litzà en la Institució Patxot. Fill d’una família d’industrials surers, fou educat a Anglaterra.
Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle XX i un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes (1906), de la qual fou secretari. Signà algunes rondalles en català amb el pseudònim d’Algú.
Publicà una Grammaire catalane (1913) i llibres d’ensenyament, com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans (1911), i articles i estudis diversos de pedagogia a la Revue Catalane.
Compongué en dialecte llombard un Splanamento de li proverbi di Salomone, en versos alexandrins, recull de sentències i màximes morals, i una cançó, Noie, on enumera totes les molèsties de la vida.
Cursà estudis de filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 2006. La seva precocitat literària el portà a guanyar amb disset anys i amb la novel·la Christian (1983) el premi Sant Jordi del 1982, fet que provocà una certa polèmica. Abans havia publicat Autoretrat (1981, premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat) i havia presentat les narracions Arrelo en el misteri de la pedra (1982, finalista del premi Recull de Blanes).
Advocat, participà en política en el camp republicà federa, on fou diputat a corts (1871, 1873) i en el castelarià, a Barcelona i a Madrid. D’estudiant, fou membre de la societat Tertulia Literaria (1855, després Círculo Instructivo, 1856), on llegí un discurs en defensa de l’ús formal de la llengua catalana i un altre contra la pena de mort.