Si el lloc d’Esplugues és documentat el 964, l’església parroquial de Santa Maria (que fins al segle XIV no va ser dedicada a santa Maria Magdalena), tot i que ja devia existir abans, no és esmentada fins el 1059. Va ser consagrada solemnement el 1103 pel bisbe Berenguer de Barcelona, amb l’assistència d’alguns dels seus canonges i d’una notable assistència de públic. S’hi feia constar que era jurisdicció de Sant Pere de les Puelles.

El 1285 el canonge de la seu de Barcelona Arnau de Picalquers va fundar un benefici a la capella de Sant Jaume de la parròquia d’Esplugues. S’hi havia de celebrar misses per la seva ànima i per la de Berenguer de Santa Oliva. El 1371 el beneficiat. Bernat Martina, volia que hom adscrivís un terme propi a la capella. El 1712 era destruïda i el 1726 el bisbe de Barcelona traslladà el seu benefici a l’altar de Sant Mateu de la parròquia d’Esplugues. El 1773 es reconstruí la capella i tornà a tenir beneficiat, fins a mitjan segle passat.

L’església de Sant Pere de Gavà és documentada des de mitjan segle XI i el 1200 consta com a parròquia. Des de la primeria del segle XIV Sant Pere de Gavà i Sant Miquel d’Eramprunyà tenien un mateix rector i a poc a poc la primera anà substituint la parròquia del castell, que aviat esdevingué sufragània de Sant Pere. El 1629 es construí un nou edifici parroquial a Sant Pere de Gavà. A la fi del XVIII s’estava construint un nou temple. Aquest, que conservava la torre del campanar anterior, amb finestres ogivals, fou destruït el 1936.

A l’església de Santa Maria l’any 1032 se celebrà un judici sobre uns béns situats a Santa Oliva, al qual assistí Bonfill, senyor de Castellví de Rosanes. Es diu que l’església és situada sota el castell de Rosanes, prop del mercat de Martorell. El 1063 s’hi jurà el testament de Guitart Bernat, un dels feudataris dels Castellví. Udalard Ramon de Rosanes feu un llegat a l’església el 1123 “pro anima sua in sacrificiis”.

El 1209, a precs del rei Pere I i dels homes de la vila de Molins de Rei, el bisbe de Barcelona atorgà llicència a la vila de Molins de Rei per tenir església i cementiri al lloc on hi havia la capella de Sant Miquel, que seria sufragània de Santa Creu d’Olorda, el clergue de la qual hi faria celebrar els oficis. Els habitants es comprometien a donar cada any 20 quarteres d’ordi al capellà que la servís. El 1247 és documentada l’obra de l’església, que es devia reedificar. El 1325 es constituí en parròquia independent.

El 1004 Sal·la, que el 985 havia actuat com a testimoni comtal amb relació al castell de Sacama, i el levita Borrell, en compliment de la voluntat de la difunta Ego, donaren a Ripoll un alou amb dos masos al terme de Sacama, al lloc dit Evolesa. Sal·la era fill de Froia i Ego i net d’aquell Sal·la fundador de Sant Benet de Bages.

El lloc de Palau, al peu de la costa de la Dama, que era del terme de Castellví de Rosanes i de la parròquia de Sant Andreu de la Barca, és documentat el 1110. Els Castellví hi tenien com a feudataris els Palau. Sembla que al segle XIII hi havia una torre que protegia, per la rereguarda, el camí d’accés al castell de Castellví de Rosanes. El 1508 s’esmenta la capella solitària de Santa Madrona de Palau. El 1882 s’enderrocà aquesta capella, que tenia les parets de tàpia i la volta esberlada i es reedificà. La imatge que hi havia aleshores es traslladà a la parròquia.

Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes. Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires. El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església. El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa.