Aquesta església era la capella del castell i alhora la parròquia de Castellví de Rosanes. És documentada el 1063 sota la triple advocació de sant Miquel, santa Maria i sant Pere. Tot i que devia existir des dels orígens medievals, devers el 1110 es degué reconstruir, ja que aquest any el senyor de Castellví, Guillem Ramon I, en testar abans d’anar a Terra Santa, li llegà 5 mancusos per a obres (i uns altres 5 per a misses). Hi ha altres mencions posteriors de l’església, dels seus béns, de la capellania, de petits llegats rebuts, etc.

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví. La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví. Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví. Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví. Fou reconstruïda i beneïda el 1741.

Segons consta documentalment, el 1231 l’església de Santa Maria i Sant Brici de la Palma era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. L’ordinació de l’església data del 1319 i hi signen diversos parroquians. Fou modificada als segles XVII i XVIII. L’actual església parroquial de Santa Maria i Sant Brici al poble de la Palma de Cervelló és un edifici modern bastit després de la destrucció que patí durant la guerra civil de 1936-39.

Aquesta església, juntament amb la de Sant Miquel de Montserrat i la de Santa Margarida de les Amenolelles, va ser donada pel bisbe Guislabert a la canònica de la catedral de Barcelona el 1061. El 1067 Ermengol Joan, fill d’un germà del bisbe Guislabert, cancel·là la donació d’aquestes esglésies, que havia de tenir en usdefruit vitalici a canvi de la tasca. L’església va ser reconstruïda des dels fonaments el 1779. És l’actual església parroquial de la població.

Aquesta església, situada a llevant de les ermites de Tebes, és documentada el 999, quan el vescomte Udalard i la seva muller Riquilda li donaren quatre mujades de vinya i la terra erma que tenien al terme del castell de Bonifaci o de la Guàrdia. El 1042 l’església de Sant Miquel va ser consagrada pel bisbe Guislabert; el prelat, amb la seva mare la vescomtessa Riquilda i el seu germà Joan Udalard donaren a l’església l’alou que temps a venir es dirà quadra de Sant Miquel, el qual, situat a l’entorn de la cel·la, confrontava amb el terme del monestir de Santa Maria de Montserrat.

El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat. El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme. L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona.

Bé que no és esmentada fins molt tardanament, l’església, amb categoria de parròquia, devia existir probablement des de l’origen del castell. El 1255 s’esmenta el seu terme al testament de Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor de Corbera. El 1316 hi havia un altar dedicat a sant Joan i més tard es construïren el de Sant Martí, el de Santa Bàrbara, el del Roser (1589), el de Sant Roc, etc. L’església actual, situada al capdamunt d’un serrat dins la població, fou construïda entre el 1750 i el 1777.

Dins la parròquia de Santa Maria de Corbera, l’altar de Santa Maria Magdalena va ser fundat poc abans del 1245 per Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor del castell de Corbera, que aquest any feu una institució i una ordinació per tal que una llàntia cremés sempre, nit i dia, davant del dit altar, el qual tenia un beneficiat.

La capella, que no és documentada fins el 1348, s’alça al lloc de l’antic castell de les Espases. No se sap res del seu origen, però en tot cas no sembla que es pugui remuntar més enllà del segle XIII, perquè el 1205 no apareix en la relació de les esglésies del terme que esmenta Ramon de Guàrdia en el seu testament. El 1374 i el 1389 hi ha sengles llegats desis diners a la capella. El 1604 i el 1776 es feren sengles reparacions de l’ermita, que li donaren la fesomia actual.

El 964 Sança donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’església de Santa Coloma del terme del castell d’Esparreguera, a més d’un alou i un molí que hi tenia. El lloc “ubi dicunt Gorgoncana” és documentat el 1067, quan l’ardiaca Umbert i el seu germà Gerbert donaren uns béns que tenien a Santa Maria de Montserrat. El 1076 és esmentada l’església de Santa Coloma de la Gorgonçana quan Guerau Alamany i sa muller Ermeniarda donaren a Santa Maria de Montserrat l’alou de Gorgoncana ad Sancta Columba. El 1101 hi havia, a més, un mas.