És situat al N del centre urbà, al límit amb els termes de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac. Es formà al voltant de l’antiga església i parròquia de Sant Andreu, esmentada el 974, prop de l’antiga via romana de Barcelona al Vallès. El 1052 perdé una part del terme en crear-se la parròquia de Sant Martí de Provençals. L’església fou reconstruïda al començament del segle XII, i el 1135 Ramon Berenguer IV hi féu bastir una torre de defensa, adossada a l’església, la qual, enderrocada el 1850, fou substituïda per l’actual, obra de l’arquitecte Pere Falqués.
Descripció
És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri. Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’al·luvió. L’antiga capella de la Mare de Déu de Port és actualment parròquia (Santa Maria del Port). Hi ha associació de veïns.
Al terme hi neix el riu Nerbion. Agricultura i ramaderia (bestiar porcí). La indústria més representativa es vincula als sectors del calçat, l’adoberia, els transformats metàl·lics i les manufactures de la fusta.
El cap del terme és Mercadillo. Hi ha agricultura, ramaderia i explotació minera (ferro).
Boscs de pins i eucaliptus. Jaciments de quars. Indústria metal·lúrgica, elèctrica i paperera. Turisme. En el terme municipal hi ha els jaciments arqueològics d’Iturralde i Zabaleta.
Registra una gran activitat industrial (treballs de metall) i portuària (el seu port és una avançada del de Bilbao). Fundat el 1322, fou un quant temps rival de Bilbao.
Les activitats del sector primari són la pesca i la ramaderia. Centre turístic i d’estiueig. Església de Santa Maria Magdalena, al nucli antic.
L’església era, encara al segle XVI, custodiada per un ermità. Abandonada el 1525 per l’assassinat de l’ermità i destruïda, fou refeta en 1541-50. En 1573-78 hi residí una comunitat de mínims, i el 1581 s’hi instal·laren els augustinians. Fou definitivament destruïda pels francesos el 1814. Ha donat nom al barri barceloní de les Hortes de Sant Bertran, sorgit extramurs.