Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes. El museu s’obrí al públic com a col·lecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa (1940-2025) i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la col·lecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons. Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998.  

Evolució

La Col·lecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20.000 unitats. El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX.

Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña, amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle: l’actriu Vicky Peña i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña. Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona (1970-76).

Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb Joan Guinjoan.

Vida

Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional.

Vida

Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón (1934), un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema. Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals. Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat. Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida.

El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia. Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart. El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics. Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia.

L’obra

Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni.