Indústria del paper i siderometal·lúrgica. Agricultura de regadiu i mines de coure
Descripció
Agricultura, ramaderia i indústria farinera. Hi destaquen el convent de La Cartuja (1507) i el monestir de Sigena (1183).
Hi destaca la pesca, la indústria conservera i la metal·lúrgica. Centre d’estiueig.
És situada al SE, a la vall de l’Ibaizabal. La seva riquesa és l’agricultura i la ramaderia (conreus de blat de moro, d’hortalisses i de mongetes), complementada amb algunes indústries (explosius, plàstics, blanqueries i productes alimentaris).
L’economia és basada en la indústria, especialment en la siderometal·lúrgica. Hi ha també agricultura i ramaderia. Dins el municipi hi ha el cementiri medieval d’Argineta, mentre que a la vila d’Elorrio, cap del municipi, els edificis més representatius corresponen al moment d’auge de la vila (s. XVII i XVIII) amb nombroses cases-palau.
És un centre agrícola i ramader, amb indústries diversificades (metal·lúrgica, paperera i alimentària). És remarcable l’església parroquial de tres naus de Xemein, del segle XVI, i la col·legiata de Santa Maria, a Ziortza, fundada al segle X.
Econòmicament forma part de Bilbao. Indústria química, del vidre, estampats metàl·lics, etc. Centre d’ensenyament superior: Universitat del País Basc, fundada el 1980.
El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac, situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna (actual avinguda del Portal de l’Àngel), on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic. En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles. El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna.
El 1120 fou lliurada per l’alcaid musulmà de Lleida al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, però la conquesta cristiana definitiva no fou feta fins el 1141 per Ramon Berenguer IV. Des d’aleshores pertangué al bisbat de Lleida, i des del 1995 al de Montsó-Barbastre. Les forces de Ferran d’Antequera derrotaren, el 1413, entre Alcolea i Castellflorit, el comte Jaume d’Urgell, quan aquest intentava de prendre la ciutat de Lleida.