Situada a la capçalera de la ria de Gernika, és cap de partit i centre d’una rica comarca agrícola i ramadera. Té indústries de metal·lúrgia lleugera (eines, accessoris) i alimentàries. Antiga seu de les juntes de Biscaia, que celebraven llurs sessions a l’ermita aixecada al costat del cèlebre roure, del qual es conserven encara les restes i al peu del qual eren jurats els furs de Biscaia. La ciutat fou destruïda en gran part, el 26 d’abril de 1937, pel bombardeig dut a terme per la legió Còndor.
Descripció
El creixement demogràfic ha estat molt lent al segle XX (12 626 h el 1900, la població no es duplicà fins el 1960). Tradicionalment ha estat un centre de caràcter administratiu i agrari amb industrialització molt feble, motiu pel qual el desenvolupament urbà és lent. La indústria és bàsicament alimentària (farina, oli) i mecànica (maquinària agrícola). Entre els seus monuments destaquen, d’època romànica, el monestir de San Pedro el Viejo (segles XI-XIII), amb notables timpans escultòrics.
El terme és força accidentat pels contraforts septentrionals de la serra d’Aracena. Economia agrícola (secà) i ramadera (oví i porcí).
És destacable la seva riquesa forestal constituïda per pins, eucaliptus i alzines. L’economia és agrícola (cereals, oliveres i vinya) i ramadera (bestiar porcí i de llana).
És drenat pel riu de Múrtiga i accidentat pels vessants septentrionals de la serra d’Aracena. L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia.
N'és destacable l’agricultura, tant la de secà, com la de regadiu (maduixots i tarongers) i l’explotació forestal. En el terme, hi ha el monestir de Santa Clara gòtic-mossàrab, fundat el segle XIV.