La capital és Jaén.

Situat en un replà del vessant de la serra de Collserola, anomenada en aquest sector serra dels Agudells. El seu origen és l’antic poble rural situat al voltant de l’església parroquial, que des del començament del segle XX es convertí en segona residència dels barcelonins. Actualment constitueix un característic barri dormitori, queda limitat pel passeig de la Vall d’Hebron, la carretera de l’Arrabassada i la residència de la seguretat social. Hi viuen unes 33 400 persones (1985).

És situat al N del centre urbà, al límit amb els termes de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac. Es formà al voltant de l’antiga església i parròquia de Sant Andreu, esmentada el 974, prop de l’antiga via romana de Barcelona al Vallès. El 1052 perdé una part del terme en crear-se la parròquia de Sant Martí de Provençals. L’església fou reconstruïda al començament del segle XII, i el 1135 Ramon Berenguer IV hi féu bastir una torre de defensa, adossada a l’església, la qual, enderrocada el 1850, fou substituïda per l’actual, obra de l’arquitecte Pere Falqués.

És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri. Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’al·luvió. L’antiga capella de la Mare de Déu de Port és actualment parròquia (Santa Maria del Port). Hi ha associació de veïns.

Al terme hi neix el riu Nerbion. Agricultura i ramaderia (bestiar porcí). La indústria més representativa es vincula als sectors del calçat, l’adoberia, els transformats metàl·lics i les manufactures de la fusta.

El nucli del terme és Campa. Agricultura, ramaderia i indústria (metal·lúrgia).

El cap del terme és Mercadillo. Hi ha agricultura, ramaderia i explotació minera (ferro).

Boscs de pins i eucaliptus. Jaciments de quars. Indústria metal·lúrgica, elèctrica i paperera. Turisme. En el terme municipal hi ha els jaciments arqueològics d’Iturralde i Zabaleta.

Registra una gran activitat industrial (treballs de metall) i portuària (el seu port és una avançada del de Bilbao). Fundat el 1322, fou un quant temps rival de Bilbao.