Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Cal·límac, hagué d’exiliar-se a Rodes (d’ací el seu nom). Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hel·lenística; n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida: Els argonautes.
Difongué la idea que l’home és un ciutadà del món i que hi ha un déu superior als altres que no solament no necessita sacrificis, sinó que ni tan sols cal que sigui anomenat.
És autor, juntament amb el seu germà Taurisc, d’un grup conegut pel Toro Farnese , del qual hi ha una còpia al Museo Nazionale de Nàpols.
Influït per l’obra de Wilderspin, fundà els primers asils infantils italians a Cremona: el 1827 un per a nens rics, i el 1828 un altre per a nens pobres. Els seus Elementi di pedagogia (1847) són una síntesi pedagògica d’inspiració catòlica.
A més d’una crestomatia provençal (1895), esdevinguda clàssica, és autor de valuoses edicions de les obres dels trobadors Bernat de Ventadorn, Peire Rogier, Bertran de Born, així com dels Trionfi del Petrarca.
Destacà per la solució d’alguns problemes de geometria projectiva, funcions algèbriques, equacions diferencials i anàlisi complexa. Contribuí a la constitució del col·lectiu matemàtic Nicolas Bourbaki.
Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps. Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres. Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant (1921).