Comte Apponyi, fill de György Apponyi. Diputat (1872-75 i 1878-1918), fou cap del partit nacional i president del parlament (1901-04). Com a ministre d’educació (1906-10 i 1917-18) introduí una llei que intensificava l’assimilació de les minories nacionals. Representà Hongria a la conferència de la pau (1919-20).
Comte Apponyi. Vicecanceller (1844) i director de la cancelleria d’Hongria (1846-48), per l’oposició que mostrà a les reivindicacions nacionals que motivaren la revolta del 1848, esdevingué impopular. L’any 1859 formà part del consell d’estat austríac. Fou president de la cambra dels nobles (1861), càrrec que dimití el 1864. Elegit diputat (1865), secundà la política pactista de Deak (1867).
Havia començat a escriure als 14 anys Devenvenskije očerki (‘Narracions rurals’), publicades el 1859. Després d’una llarga inactivitat edità Stikhotvorenija (‘Poesies’, 1886). Moltes de les seves poesies han estat musicades per çajkovskij i d’altres compositors.
Fou un dels principals transmissors de la Mišnà, de la qual féu una compilació. En temps de la revolta dels jueus contra l’emperador Adrià, prestà suport a Barcoquebes i com a conseqüència fou assassinat.
Fou un dels fundadors de l’escola anomenada del Dīwān (1913-21), que propugnava la modernització de la poesia àrab. Membre del partit Wafd, fou un decidit defensor de la democràcia i de l’europeïtzació d’Egipte. És autor de La democràcia a l’Islam (1952) i d'El poder absolut al segle XX, on critica la Dictadura de Primo de Rivera. Les seves poesies foren recollides en un divan (1916).
És autor d’una traducció molt literal de l’Antic Testament al grec, la qual reemplaçà la versió dels Setanta i fou molt difosa entre els jueus de l’Imperi Romà.
La conspiració fou dirigida des de Tarragona pel duc de Toralto amb l’activa participació dels emigrats a Tarragona i de diverses personalitats de Barcelona, com Gispert d’Amat, abat de Galligants i president de la Generalitat. Aquiles fou detingut al febrer de 1646 i executat pocs dies després.