Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novel·la Sanin (1907), que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic. El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu (‘Per la llibertat’).
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-45) fou cap del partit socialista i de la Resistència i, després de la capitulació de Polònia (1939), president del govern polonès a Londres (1944-47) en oposició al Comitè d’Alliberament Nacional de Lublín, de tendència soviètica.
Llicenciat en dret i figura destacada del moviment cooperativista a Euskadi, s’incorporà a les joventuts nacionalistes (ECI) el 1961, i al Partit Nacionalista Basc el 1979.
Creà una marca important de productes cosmètics per a la dona i una xarxa d’uns dos-cents salons de bellesa, que segueixen els seus mètodes, escampats arreu del món.
Estudià arquitectura, però l’èxit de la peça radiofònica The Life of man (1956) decidí la seva vocació escènica i aviat fou considerat com un dels membres més interessants del moviment Angry Young Men.
Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42. Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola (1524-25). El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra, Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra.