Advocat de professió, es donà a conèixer en la segona Antologia Poètica Universitària (1950), i traduí poemes de Jacques Prévert, el qual esdevingué una influència cabdal en la seva obra. Després publicà El temps de tants dits (1960), que rebé el premi Joan Salvat-Papasseit 1959, i Cicle, bicicle, tricicle (1966).

Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio (1927).

El 1925 es presentà a París amb El amor brujo de Falla, que fou un gran èxit i li donà fama mundial. Actuà per tot el món.

Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages (1745-49). Fou el responsable d’una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir (1755-66). Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres. En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó.

Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793. En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía. El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat. Durant les invasions britàniques (1806-07) prestà serveis en els hospitals de sang. Defensà al Cabildo Abierto (1810) la independència de Buenos Aires.

Es revelà de molt petita com una gran intèrpret, oferí el seu primer recital a quatre anys. Als vuit estudià amb Vicente Scaramuzza i als catorze es traslladà amb la seva família a Europa, concretament a Viena, on el 1955 començà els estudis amb Friedrich Gulda, ampliats després a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff i més endavant amb A. Michelangeli. El 1957 guanyà els primers premis dels concursos Busoni, de Bozen (al Tirol del Sud) i Internacional de Ginebra.