A Anglaterra, on difongué la viola d’amor, fou invitat, ensems amb Händel i Bononcini, a la direcció musical d’una acadèmia de teatre italià. És autor d’òperes, oratoris (Passione, 1693) i música de cambra (sis sonates per a viola d’amor).
És autor de la col·lecció de retrats de comtes i reis catalans (1587-88), d’escàs valor artístic, feta per decorar la sala del consistori de la diputació del general. La major part de la col·lecció és exposada al Museu Militar de Barcelona.
Amb l’ajuda del sàtrapa Artafernes assetjà Naxos per enderrocar l’oligarquia que s’hi havia establert. El fracàs del seu setge el portà a la desgràcia davant l’emperador persa, i, per tal de defugir-la, el 499 aC alçà les colònies jònies contra els perses i féu presoners els tirans filoperses que les governaven. Demanà ajuda a la Grècia continental, i només n'obtingué d’Atenes i Erètria. La revolta fou sufocada pels perses, i Aristàgores vençut a la batalla de Lade (~495).
Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu. La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna, on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra (unes 300 vegades segons els seus càlculs). Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC.
La seva labor com a editor dels poetes grecs clàssics és immensa, però consagrà el millor del seu talent i la seva energia a depurar el text d’Homer. Tanmateix, sembla que ha estat escassa la seva influència sobre l’evolució posterior de l’obra homèrica, i és potser modernament que hom aprecia millor el valor de les seves esmenes, sobretot en el camp de l’eliminació de les interpolacions tardanes.
Escriví cinc llibres sobre Els llocs sòlids on formulà teoremes sobre els cinc sòlids regulars i sobre les corbes còniques. Influí sobre Euclides, bé que el tractat d’Aristeu és més important i original. Les seves obres només són conegudes per referències de Pappus i Euclides. Això fa que tota l’originalitat de l’estudi de les còniques recaigui sobre Apol·loni de Perge.
Prengué part en la batalla de Marató (490). En el moment conflictiu que succeí la fi de Milcíades, l’enfrontament entre els partits dels alcmeònides i dels tiranòfils portà una secessió dins Atenes. El poble donà suport al partit de Temístocles, que propugnava l’expansió marítima d’Atenes. Aristides fou exiliat (483-482 aC). Fou cridat a Atenes el 480 aC, dirigí una acció secundària de la batalla de Salamina i prengué amb el cos d’hoplites atenesos l’illa de Psitàlia, on hi havia una guarnició persa. També es distingí en la batalla de Platea.