S'instal·là a Esmirna, ciutat que, gràcies a la seva intervenció, Marc Aureli féu reconstruir quan fou assolada per un terratrèmol. Hom conserva cinquanta-cinc discursos seus, elogis de diversa mena com és ara A Roma.
Refoses al llatí per L.Corneli Sissenna, influïren sobre Ovidi, Petroni i Apuleu. Només n'han arribat alguns fragments que, amb els testimonis llatins, fan suposar que eren narracions breus de caràcter llicenciós i divertit.
Fou deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d’aquest fundà l’escola cirenaica. Considerà que el coneixement es limita a l’àmbit del sensible i que té valor purament individual. Com els cínics, donà importància fonamental a les qüestions morals, però afirmà que el bé suprem de l’home és el plaer, entès com a individual i present. La possibilitat de viure plenament l’instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic.
Defensà el seu regne contra la invasió dels espartans, durant vint anys, però fou derrotat, i els vençuts esdevingueren ilotes i perderen la propietat de llurs terres, repartides entre els vencedors.
Les notícies sobre la seva vida són poques i incertes; posseí una cultura molt vasta, sobretot literària i artística, i en les seves comèdies mostrà un marcat menyspreu per la ignorància i la rudesa. Participà en les lluites polítiques ateneses a favor del partit aristocràtic i utilitzà el teatre molt especialment com a camp de batalla.
Fou director de la Biblioteca d’Alexandria i mestre d’Aristarc de Samotràcia. Deixà una antologia de poetes grecs més antics, que ha conservat fragments de peces desconegudes.
Aristogíton fou executat. L’acció tiranicida els portà el favor popular i els foren dedicades diverses estàtues de les quals només és conegut un grup, el de Críties, fet per a substituir el d’Antènor, robat pels perses.
Perfeccionà, als ferrocarrils francesos, el tractament de l’aigua d’alimentació de les locomotores i, després de la Segona Guerra Mundial, esdevingué director general i president de la SNCF. Fou president de l’Euratom (1957-59) i formà part del consell d’administració de nombroses empreses industrials franceses importants.
Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona (1732), fou secretari provincial (1750) i prior del nou convent de Sant Agustí (1752), reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església (1758). Elegit provincial de Catalunya i Aragó (1758), acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la il·lustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista. Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia (1743).
Des de jove s’adscriví a la Unió Catalanista. Es llicencià en medicina a Barcelona. Actiu en l’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera, l’any 1931 ingressà al partit d’Esquerra Republicana. L’any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya. Durant la guerra fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona. El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió. A l’exili secundà el moviment d’opinió independentista; fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres.