Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid. Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal; fou alcalde de Barcelona (1856), diputat a corts (1860-64), vicepresident del congrés i ministre d’ultramar (1864), com a membre de la Unión Liberal. Col·laborà a l’edició de les Siete Partidas. Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català.
Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre. La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica. Començà força tard a escriure i a publicar. Rebé la influència poètica de Josep M. López-Picó i de Carles Riba. El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit (1927), al qual seguí A mig aire canta l’alosa (1947). Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi.
Participà en diversos viatges per l’hemisferi austral i recollí més de 100 000 mostres, entre les quals aportà més de 2 500 espècies noves d’animals. Publicà nombrosos treballs que foren utilitzats més tard per Darwin.
S'inicià com a actor i dirigí després Boy (1926) a l’Estat espanyol, El embrujo de Sevilla (1930) a Alemanya i altres films a l’Argentina. El 1935 realitzà La verbena de la paloma . Després de la Guerra Civil de 1936-39 substituí progressivament el to triomfalista per una professionalitat que a partir del 1950 mantingué en totes les seves realitzacions.