Mestre de professió, publicà Aiguamoll i senill: primers poemes (1967), Poemes (1975), Trobes d’amor i de mort (1976) i Tríptic casolà (1979), entre d’altres.
S'inicià a El Pueblo, on fou redactor en cap fins que, enfrontat a Blasco i Ibáñez, passà a El Mercantil Valenciano, que dirigí i on emprengué campanyes contra la gestió dels blasquistes a l’ajuntament de València. Escriví opuscles sobre les guerres civils espanyoles i un Estudio sobre las Cruzadas.
Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l’aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola. Hom li atribueix el llibre Ma'areket ha-Elohut. Ha estat publicat l’inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera (1375).
Fou conseller de Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castèl-lleó.
Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte: una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca —amb qui l’unien lligams familiars—, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem.
Fou ajudant de Hofmann; descobrí el primer colorant artificial a base d’anilina. El 1874 fundà una fàbrica de colorants sintètics a Harrow. Els seus treballs foren continuats pel seu fill William Henry Perkin (Sudbury 1869 — Oxford 1929), el qual fou professor a Edimburg, Manchester i Oxford.
D’aptituds molt precoces, els anys seixanta se situà entre els principals virtuosos mundials del violí. El seu repertori és d’una gran amplitud, però s’ha destacat sobretot en la interpretació dels romàntics. Ha dut a terme nombrosos enregistraments, d’entre els quals cal esmentar el de les sonates de Beethoven amb el pianista V.Aškenazij.
Vida i obra
Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer, obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu (1867) i en dret civil i canònic (abril del 1869), especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any.