Sastre d’ofici, el 1821 anà a Cuba i s’establí a la ciutat de Matanzas, on obrí una sastreria. Hi promogué i creà un gabinet de lectura i signà diversos articles amb el pseudònim de Nuevo Fígaro. Després de romandre divuit anys a Cuba, tornà a Catalunya i fixà la seva residència a Barcelona. Amb la fortuna guanyada a Amèrica creà una escola de sastreria, a més de dedicar-se a la literatura i a la frenologia.
Lluità contra els indis, contra els espanyols a Cuba (1898) i contra els nacionalistes filipins (1898-1903). General (1916), dirigí la intervenció nord-americana en la revolució mexicana (1916-17) i el 1917 fou nomenat comandant en cap de les forces nord-americanes a la Primera Guerra Mundial. Fou premi Pulitzer per My Experiences in the World War (1931).
Fou professor a Estrasburg (1833-50) i a la Sorbona (a partir del 1850). Descobrí amb Payen la diastasa (amilasa), i posà en evidència l’emmetzinament mitjançant el fòsfor. Publicà Introduction à l’étude de la chimie moléculaire (1839), entre altres obres.
El 1785 fundà a Gotha una editorial que, més tard, es transformà en Institut Geogràfic. Aquest ha publicat obres famoses arreu del món, com l'Almanac Gotha, el Gran Atles Geogràfic de Stieler, etc. La mateixa casa editorial amb seu a Darmstadt també s’especialitzà en la publicació d’obres d’heràldica.
Tingué una intensa activitat política. A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral. Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo (1919) i fins el 1936 col·laborà a El Imparcial i El Heraldo de Madrid.
Era cavaller i seglar. El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica (o cristiana), obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana. Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig—; entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot.
Llicenciat en dret, exercí la judicatura. A la universitat col·laborà a Alerta i Estilo. Fou redactor d’Ariel i crític d’art i col·laborador de diversos diaris i revistes com Destino.
Realitzà la seva passantia dins el gremi barceloní (1619), amb un aiguamans d’estil germànic. El consell municipal de Barcelona li encarregà una imatge processional de Santa Eulàlia per a la seu (1644)..