Fill d’André-Danican Philidor, fundador del Concert Spirituel, estudià amb A.Campra i alhora es destacà com a jugador d’escacs. Compongué òperes còmiques d’una gran qualitat i d’instrumentació brillant, com Blaise le savetier (1759), Sancho Pança dans son île (1762), Tom Jones (1765), Ermelinde (1767), i música religiosa.

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novel·lista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca: La mère et l’enfant (1900), Bubu de Montparnasse (1901) i, pòstumament, Charles Blanchard (1913) i Souvenir d’enfance (1926).

El 1885 s’uní a la companyia F.R.Benson. El seu llibre Poems (1897) fou seguit d’alguns drames en vers: Herod (1901), Ulysses (1902), Nero (1906). Fou comparat amb Shakespeare per Paolo and Francesca (1900), però la seva reputació declinà ben aviat.

Al servei de Carles IV i Felip VI de França, fou més tard notari reial i conseller de Joan II de França i bisbe de Meaux. És autor de teories sobre música mesurada i de lleis del contrapunt que donaren coherència al moviment denominat ars nova. Deixà una desena de motets molt elaborats, úniques obres que hom li pot atribuir amb certesa.

Catedràtic d’humanitats (1571-74) a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant (1571), que fou representada pels seus deixebles; al final del segle XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni.

Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes (1987-96) i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública. L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura.

Jeroni, entre els anys 1760 i 1779 residia al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, d’on fou dues vegades prior. Fou definidor i cronista general de l’orde. Escriví unes Memorias venerables sobre les personalitats més destacades de l’orde.